Aquest potser és el més clàssic dels petits treks de Bhutan. Resseguint una antiga ruta entre Paro i Thimphu, compta amb panorames espectaculars, natura, monestirs budistes, cims de l’Himàlaia, tot, en un recorregut molt assequible i interessant, des de Paro mateix fins a les portes de Thimphu. Una bona experiència assequible per a tothom que li agradi gaudir de la muntanya i la cultura.
El Trek del Dagala és un itinerari que destaca per alguns motius. És un itinerari no massa freqüentat, pel que gaudiràs de la solitud de l’entorn. És proper a Thimphu, pel que no cal fer gaires desplaçaments. Passa per petits poblets, pel que té un vesant cultural interessant. Té unes vistes impressionants sobre els cims propers de l’Himàlaia i, tot i que no són un miler, compta amb un bon nombre de bonics llacs glacials.
Tant Sikkim com Darjeeling gaudeixen d’una natura espectacular, encara molt poc alterada, a cavall entre densos boscos de rododendres i pins amb flora subtropical i els alts cims de l’Himàlaia que dominen l’horitzó. Aquest itinerari, que t’animem a ampliar, t’acosta a la natura per gaudir-ne tot passejant tranquil·lament.
El trek de Panchase és un petit recorregut popular que transita per zones rurals ben a tocar de Pokhara. És una bona opció per dedicar dos o tres dies per gaudir d’una mica d’exercici suau per la natura , entre boscos, camps de conreu en terrassa, búfals pasturant, i els somriures amables dels locals atrafegats en la seva feina diària.
Una mica més enllà dels itineraris més clàssics pel Tibet, el programa que teniu a les mans transita per les terres més al nord de Lhasa i relativament poc visitades pels turistes occidentals. L’itinerari forma un ampli cercle per arribar fins a l’immens llac Nam-Tso per baixar des d’allà en direcció sud-oest per arribar com a punt culminant als peus de l’Everest, al monestir més alt del món, el vell Rongbuk, en un recorregut colpidor per el sostre del món, enmig d’un paisatge àrid i gelat, amb muntanyes de més de 8.000 metres com a teló de fons i horitzons amplíssims.
Des del cim de la tercera muntanya més alta del món, el Kanchendzonga de 8586m d’altitud, fins els cabalosos rius al fons de profundes valls. Des de paisatges alpins plens de flors i prats entre muntanyes feréstegues, a densos boscos subtropicals. Tot això embolicat en un intens verd i on les boires matinals creen decorats espectaculars entre els seus més de 200 monestirs budistes d’estil tibetà. Això és Sikkim, el primer estat orgànic del món.
Bhutan, Druk-yul, és la terra del “Drac del Tro”, l’emblema de la seva bandera, i els Druk-pa són els seus habitants. Va ser un dels països més aïllats del món fins que es va permetre l’entrada del turisme a la dècada dels 70, però encara hi ha zones del país restringides. Aquest fet ha preservat les seves tradicions i la seva cultura de la influència occidental, alhora que s’ha convertit en el principal pol d’atracció per als turistes.
El Tibet sempre ha omplert la nostra ment amb imatges de monjos budistes recitant mantres, caravanes de iacs per terres gelades, banderoles d’oració onejant al vent, amplis horitzons escombrats pel vent i els alts cims de l’Himàlaia de rerefons. El Tibet és un immens territori situat en un dels llocs més durs per viure de la terra.
Kathmandu és la capital del país i la ciutat més gran, és una ciutat una mica caòtica, però plena de vida. Es troba situada en una cubeta envoltada de muntanyes a uns 1400m d’altitud. Combina zones d’edificis de pisos amb barris de cases baixes o unifamiliars, amb algunes grans avingudes sempre plenes de trànsit i una xarxa de carrers i carrerons que segueixen un patró incert, amb àrees més arreglades i altres força deixades. Fora del “Ring Road”, que és com un cinturó que rodeja Kathmandu i Patan, la ciutat continua de forma irregular, amb barris de cases baixes barrejats amb horts i camps de conreu que encara aguanten l’embat de la ciutat.
El Parc Nacional de Chitwan es troba al sud de Nepal fent frontera amb l’Índia. Envoltada d’una zona rural de camps i granges, el Parc Nacional de Chitwan és una gran extensió de bosc, sabanes i rius amb una bona concentració d’animals salvatges, entre els que destaquen els rinoceronts asiàtics, diferents tipus de cérvols, ocells de tota mena, cocodrils i gavials, lleopards i una nombrosa població de tigres, tot i que aquestes dues espècies són realment quasi impossible de veure.
Bhaktapur és una població newar preciosa i molt tranquil·la que es pot visitar relaxadament. Està plena d’espais interessants i no sol estar massificada per turistes, però tot i això, és a primera hora del matí o al vespre quan té una atmosfera més especial, ja que els grups no s’hi queden a dormir, cosa que recomanem. La tradició newar és molt forta aquí, ple que no és estrany topar-se amb algun petit esdeveniment de caràcter religiós que normalment són a l’alba o a última hora del dia.
Patan, juntament amb Bhaktapur i Kathmandu, també va ser ciutat reial. Tot i que està enganxada al sud de Kathmandu com si fos un barri, és una ciutat independent i és molt més tranquil·la que la capital, té un ritme i un ambient diferent. El seu nom en sànscrit és Lalitpur, que vol dir “ciutat de la bellesa”. La part vella és el que es coneix com Patan Dhoka i encara hi ha moltes cases mig apuntalades amb fustes des del carrer a causa dels efectes del terratrèmol de 2015. Tot el barri està ple de botigues d’art religiós en bronze o altres metalls.
Bandipur és una petita i bonica vila d’antigues cases comercials on algunes d’elles es van rehabilitar amb gust i van ser reconvertides en petits hotels, restaurants i cafès. Té un turisme molt tranquil i no hi ha trànsit en bona part de la vila. En un entorn rural, respira molta vida local a un ritme pausat i sense gaires preocupacions.
A l’est de Kathmandu hi ha un interessant triangle format per Dhulikhel, una vila amb un petit nucli antic i una bona oferta hotelera donada la bona visió que té sobre l’Himàlaia, a l’igual que el Monestir de Namo Buddha, important perquè commemora un esdeveniment de Buda, i Panauti, també una vila antiga que es considera especialment sagrada, pel que compta amb un bon nombre de temples
Cap al sud de Patan, seguint la vall del riu Baghmati, hi ha un conjunt de petits pobles que són una bona mostra del Nepal “real” dels petits pobles escampats arreu de la geografia nepalesa. Entre camps de conreu, cases de maons vermells i fusta tallada, gent atrafegada en la seva feina diària i un ritme de vida força més tranquil del de la capital.
Lumbini és un dels llocs més sagrats del país, ja que es considera com el lloc de naixement més probable (hi ha molts dubtes i incerteses sobre el particular) del príncep Sydharta Gautama o Sakyamuni, conegut per nosaltres com Buda i a partir dels ensenyaments del qual es va generar el budisme.
Sembla ser que abans del segle cinquè o quart AC ja era un lloc de peregrinació per als fidels ja que s’han trobat restes de temples budistes d’aquestes dates. Avui dia atrau multitud de pelegrins d’arreu del món alhora que turistes i viatgers.
