Dhulikhel, Namo Buddha i Panauti

- a l'est de Kathmandu -

Nepal - Lloc

Cap a l’est de Kathmandu hi ha el triangle format per Dhulikhel, el monestir budista de Namo Buddha i Panauti. Per arribar-hi se segueix l’Araniko Highway, que en unes dues hores porta a Dhulikhel. De camí sortint de Kathmandu es passa per Bhaktapur i més enllà es comencen a veure bastants forns ceràmics on es couen els maons tan clàssics del Nepal. La ruta comença a pujar per enfilar-se a un petit pas de muntanya presidit per la figura de Kailashnath Mahadev, l’escultura de Shiva més alta del món amb 44 metres. Més enllà creuarem l’important població de Banepa, on hi ha el trencall cap a Panauti, i aviat arribem, altre cop guanyant alçada, a Dhulikhel.

 

Dhulikhel, situada en un pas de muntanya, és una de les viles conegudes per les seves vistes de l’Himàlaia, com ho pot ser la més famosa Nagarkot. Però Dhulikhel és menys visitat i, a més, és un veritable població newar, un poble on els seus habitants treballen i viuen més enllà del turisme, amb un nucli antic ple d’edificis de maó vermell i fusta tallada, el Dhulikhel Basar, barrejats amb edificis més actuals. Un poble que si bé acull turisme, potser no qualificaríem de turístic del tot. Com veureu, moltes de les seves cases semblen aguantar en peu de forma sorprenent. Façanes perillosament inclinades, grans esquerdes, … i tot i això, tots aquests vells edificis van aguantar impertèrrits el terratrèmol de 2015 que es va deixar sentir durament en aquesta zona. Val la pena passejar-se pels carrerons del centre, que no és gaire gran, o, si es té més temps, descobrir els voltants com pot ser el camí dels “1000 graons” que puja, passant per un gran Buda daurat, fins dalt d’un turó amb una bona visió de 360º.

 

Més enllà hi ha el Monestir Budista de Namo Buddha, a uns 45′ de Dhulikhel conduint per carretera, o a unes 4 hores a peu en el que és una de les etapes del petit trek que anomenem de la Vall de Kathmandu.

Situat estratègicament sobre una muntanya amb també molt bones vistes sobre les valls del voltant i l’Himàlaia, és un monestir important. La llegenda explica (amb diferents variants i que també trobem en altres llocs) que Buda, en el seu camí al nirvana, es va aturar aquí on va trobar una tigressa amb les seves cries mortes de fam. Compadit, Buda va donar els seus braços per alimentar-les, i aquest és el motiu pel qual es va erigir aquí aquest monestir.

Es pot visitar lliurement, tant l’interior com l’exterior que us portarà a algunes estupes i on comença el camí que porta a peu fins a Panauti. Com a bona part dels monestirs budistes, sobre les 16h hi sol tenir lloc la “puja” al temple, l’oració de sutres per part de la comunitat de monjos.

 

Panauti, més al sud, és una petita vila ancorada en el passat, quan va ser un important centre comercial durant l’època Rana.

Està considerada especialment sagrada ja que està situada en una confluència de dos rius, el Roshi i el Pungamati, als que la creença diu que s’uneix un tercer riu invisible, el Padmabati, pel que compta amb un bon nombre de temples antics de totes les mides, especialment a la confluència dels rius. Panauti va sobreviure indemne durant segles a diversos terratrèmols, encara que finalment el de 1988 sí que va causar alguns desperfectes en el seu ric patrimoni cultural, així com en aquest últim, encara que no massa seriosos.

És molt interessant passejar-se pels seus carrers entre cases de maó, gent fent tasques agrícoles despreocupadament, nens que van o venen de l’escola, i temples antics de tota mena.