Pokhara és la segona ciutat del Nepal, però sempre que parlem de Pokhara parlem del barri de Lakeside, al costat del Phewa-Tal (llac), on es concentra el turisme i on trobareu gran quantitat d’hotels, guest-houses, restaurants de tota mena i condició, cafès, bars de copes i música en directe, botigues, llibreries i “german bakery” distribuïdes per la seva avinguda principal i els carrers adjacents, pel que és molt difícil perdre’s.
És una població tranquil·la, just el contrari de Kathmandu. Podeu relaxar-vos en qualsevol de les seves terrasses, passejar pel llac, fer un suau recorregut amb bicicleta, navegar cap al temple de Barahi Mandir situat en una petita illa o, si voleu una experiència més forta, llençar-vos en tàndem-parapent des de Sarangkot en el que és una de les activitats estrella de Pokhara.
Al voltant del passeig del llac hi han proliferat algunes terrasses tipus chill-out per menjar, prendre un te, una beguda, etc. A vegades hi ha algú que toca música improvisadament, o hi pot haver-hi alguna actuació. Com tot Nepal, el turisme xinès agafa força i els comerços en mans de xinesos també, pel que les coses van canviant. Ni millor ni pitjor. Algunes parts de Lakeside encara mantenen el seu ambient “hippy” o alternatiu o com en vulgueu dir. Podríem dir que la part de més al nord és més “fumeta” i que la part del sud és més “up level”, però sense que això sigui estricte.
Pokhara és un lloc tranquil i bonic per passejar despreocupadament, descansar, observar els turistes i els locals que treballen pels turistes. Una opció recomanable i tranquil·la és agafar una bici (penseu que hi ha algun tram sense asfaltar) i seguir la carretereta que voreja llac amunt cap al nord. També podeu deixar Lakeside i endinsar-vos a Pokhara ciutat, Pokhara Basar, no gaire apartada de Lakeside, on no hi veureu gaires turistes i sí molta vida local. Tot i ser ciutat, té un ritme més de poble gran. Pokhara a més, és el centre de moltes rutes de trek, sobretot a l’àrea dels Annapurnes, i té un entorn rural amb moltes opcions, tot i que cal vehicle per arribar-s’hi.
Els punts d’interès turístic “oficials” de Pokhara estan fora de Lakeside, però es poden visitar en taxi, bus local o bicicleta.
La Pagoda de la Pau, que de color blanc segur que ja heu vist destacant sobre la muntanya a l’altra banda del llac, va ser donada pel Japó, i té molt bones vistes sobre el llac, la vall i les muntanyes. Hi ha algun restaurant i cafè a tocar. Hi ha una carretereta que hi porta, però s’hi pot pujar a peu des de la carretera principal i també hi ha un corriol que va per la banda del llac fins a un petit embarcador.
La Cascada de Davi (Davi’s Fall), un gran forat a la roca del terra que literalment engoleix tot el Pardi Khola (riu) que ve del llac i on la tradició diu que una noia suïssa que es deia Davi hi va perdre la vida cap allà els anys 60. 150 metres més enllà, a l’altre costat de la carretera, el riu torna a sortir a la superfície a la cova Gupteshwor Mahadev, amb les seves roques amb vetes de colors i molts ratpenats.
Prop de la Davi’s fall hi ha el camp de refugiats tibetans de Tashi Ling, En realitat és un petit poblet que sobreviu amb la venda d’artesania i bijuteria tibetana. Els pobles de refugiats son una realitat a Nepal, sent el país amb la comunitat mes gran per raons obvies, tanmateix les seves condicions s’estan posant difícils degut a la pressió que el govern xines exerceix sobre el de Nepal, tan necessitat d’altra banda de les seves inversions.
Naturalment en el llac podeu passejar en les típiques barques de fusta, veureu diferents embarcadors on es pot llogar barca i barquer. Situat en una illeta enmig del llac hi ha el petit temple hindú de Barahi Mandir, on sempre hi ha alguns devots i turistes.
L’activitat estrella de Pokhara per els turistes és volar en tàndem-parapent des de Sarangkot fins al llac. Hi ha diferents companyies que ofereixen aquesta activitat i cada cop hi ha més pilots locals, el que és una bona notícia. Els preus estan fixats entre totes les empreses i et recullen i retornen al teu allotjament. Naturalment us ho podem gestionar sense sobrecost.
Un lloc d’interès, sobretot per als alpinistes, pot ser el Museu Internacional de les Muntanyes on hi ha mostres de diferents hàbitats de muntanya d’arreu del món, però sobretot un repàs a la conquesta dels cims de l’Himàlaia, destacant-ne els cims de més de 8000 metres, amb fotografies i material de l’època… apart d’un yeti. Podeu trobar alguna referència d’alguna expedició de casa nostra.
Per els que viatgeu amb nens o us agraden les papallones, és curiosa una visita al petit Museu de l’Annapurna on, entre altres coses, destaquen unes divertides figures que representen animals de la zona, i sobretot amb una gran col·lecció de papallones i altres insectes força espectaculars. El Museu de l’Annapurna es troba cap al nord, quasi sortint ja de Pokhara Basar i a l’interior del campus de la Universitat Prithvi Narayan de Pokhara per Nadipur Road, pel que s’hi pot anar aprofitant una visita a Pokhara Basar.
Si seguim una mica més al nord trobarem el petit Museu Gurkha (també Gorkha). No és que el museu sigui especialment interessant, però sí que ens acosta a aquesta realitat del país, els regiments de combat Gurkhes de l’exèrcit britànic i indi format per joves nepalesos que cada any, a milers, intenten superar les proves per ser admesos. Esdevenir Gurkha és una gran oportunitat per a bona part dels joves en un país on el futur no el tenen gens fàcil. Ser Gurkha a l’exèrcit britànic o indi és tot un estatus social a Nepal, tot i que la realitat naturalment no és tan bonica: Els Gurkhes són la primera línia de combat en els conflictes bèl·lics del Regne Unit.
Ja als afores de Pokhara, seguint direcció nord per la carretera de Baglung, hi ha el gran monestir budista tibetà de Pema Ts’al Sakya on es dóna educació gratuïta a centenars de nens dels camps de refugiats tibetans i de famílies desfavorides de zones de muntanya. Just a tocar del monestir hi ha el camp de refugiats tibetans de Tashi Palkhel que, a l’igual que el de Tashi Ling, és com un petit poblet on els refugiats sobreviuen fent feines vàries i venen artesania. Cap a les 16h (pot variar), com a bona part dels monestirs budistes, es fa la “puja”, la pregaria de sutres, que pot ser en el temple del monestir o al Jangchub Choeling Gompa (temple) del camp de refugiats.
I tot sense oblidar que pel voltant hi ha visites interessants com pot ser anar a veure la sortida de sol a Sarangkot i allargar la jornada, si es vol, anant caminant cap a Naudanda, o acostar-se al Bengas Tal (llac) on hi ha rutes interessants, o si sou amants de la BTT recórrer diferents indrets que potser no veuríeu a peu o pujar l’adrenalina amb descensos de Copa del Món, tenint en compte també que Pokhara és el centre de tots els treks pel sud de l’Annapurna, com són els de Ghandruk i Poon Hill, Lwang i Jhinu, l’Australian Camp, Panchase, Mardi Himal, Khopra Ridge i totes les seves combinacions possibles.
