Nepal
Nepal és un país de contrastos. En la imaginació de molta gent Nepal està situat a gran alçada enmig de les muntanyes més altes del món, però Nepal és un país subtropical, amb grans extensions de selva i si, també muntanyes, les més altes del planeta, en un país que puja des dels 70 metres a la selva fins als 8.848 metres de l’Everest en tan sols uns 180 quilòmetres de distància.
El sud està format per terres planes amb grans extensions de cultiu i les zones de selva, amb les reserves destacades de Chitwan i Bardiya, amb elefants, rinoceronts, cocodrils, lleopards, cérvols i algunes de les poblacions de tigres més nombroses del subcontinent.
Els cims de l’Himàlaia tanquen el país pel nord amb la frontera amb el Tibet. Hi ha muntanyes, moltes muntanyes i molt altes, però cal tenir en compte que, en estar en un país subtropical, a 4.000 metres d’altitud encara hi ha bosc i les neus perpètues i les glaceres comencen a uns 4.500 metres.
El que queda al mig, la gran part del país, està formada per zones rurals de muntanyes mitjanes bastant abruptes i valls profundes. Hi ha algunes poblacions de mida mitjana a les cruïlles de les rutes i entrades de les valls que actuen com a centres comercials i administratius, i una sèrie infinita de petits pobles i granges disseminats aquí i allà.
Normalment els recorreguts dels viatgers que no fan trek per Nepal se situen essencialment entre el triangle que formen Kathmandu, Pokhara (les dues ciutats més importants) i Chitwan. Per als viatgers que practiquen trek, la gran majoria dels viatgers que acull el país, les zones més visitades són les de l’Annapurna i la del Khumbu, és a dir, l’Everest, seguits de Langtang i Manaslu. El remot est o l’encara més remot oest queden exclosos de la majoria de recorreguts turístics, i accedir-hi sol ser dificultós i, sobretot, llarg, però és potser per aquest mateix motiu, interessantíssim.
A molts occidentals els costa acostumar-se al nivell de caos i desordre de les ciutats del subcontinent indi. Les infraestructures ni són suficients ni funcionen prou bé i encara falta molta educació ambiental entre una bona part de la població. Però les coses van canviant… a poc a poc, però fermament.
La manera d’expressar-se dels nepalesos, i també a la resta de l’Àsia, és diferent de la nostra, i els valors també ho són. A vegades viatgem pensant que cada persona que trobem vol obtenir “alguna cosa” de nosaltres, però no ens adonem que en realitat aquesta és una manera de pensar occidental. Cal canviar el xip i deixar de veure fantasmes on no hi són.
Com que és un país hindú, Nepal compta amb un gran nombre de castes, al mateix temps que diferents grups ètnics, molts dels quals són d’origen tibetà. El concepte de casta i ètnia es confonen, de manera que Gurung, per exemple, és alhora ètnia i casta. És un fet difícil d’entendre per a nosaltres, però va lligat a la religió i a la “puresa” simbòlica. La discriminació per motiu de casta és il·legal, però això no vol dir que la realitat sigui així per a tothom. De fet res diferent d’occident, substituïu casta per “classe”.
La religió hindú és seguida per la gran majoria de població, sent el budisme la segona en importància. Aquestes dues religions coexisteixen i es complementen entre elles. Molts temples són alhora hinduistes i budistes i és difícil distingir-los. Cal no oblidar que hi ha més d’un milió de deïtats, encara que en realitat moltes d’elles són diferents personificacions, sobre diferents vehicles, etc.
Veureu que la religió a l’Àsia abraça la quotidianitat diària i es troba en molts fets, accions i detalls del dia a dia de les persones, però no és gens protocol·lària pel que fa a cerimònies.
Kathmandu té l’apel·latiu de “la ciutat dels temples”, però la veritat és que qualsevol ciutat o poble podria tenir el mateix apel·latiu. Hi trobareu innombrables temples i templets, alguns en llocs insospitats, i normalment a cada casa hi ha un espai reservat per a un petit altar. Els primers dies els en fareu moltes fotos: grans, petits i minúsculs, bonics i lletjos, nets i bruts, cuidats i ruïnosos … després ja gairebé ni els veureu.
En definitiva, deixeu-vos seduir per aquest país. Us pot xocar al principi, però veureu que la gran part de la població és prou feliç, que viure en un país pobre no vol dir ser-ho, que gran part dels petits problemes que tan ens angoixen, aquí no tenen cap importància.
Viatjar és sobretot experimentar, viure, absorbir. Per tant, sobretot, obriu bé els ulls i l’ànima, i deixeu una part de la mentalitat occidental a casa.
Namaste
Continguts
A cop d'ull
VISAT. El millor és sol·licitar-lo online.
DINERS. La moneda és la rúpia nepalesa. És fàcil canviar els vostres euros o dòlars a molts punts de les ciutats
CAIXERS. La xarxa de caixers augmenta i cada cop és més fiable És possible que la vostra targeta no funcioni en algun d’ells.
SEGURETAT. Nepal és un país molt segur. Els robatoris són rars. Normalment ens movem amb força diners sense problema.
PROPINES. El concepte de “propina” és diferent aquí. Imprescindibles en algunes de les feines relacionades amb el turisme. Tingueu-ho en compte a l’hora de pensar en el vostre pressupost
TELEFONIA MÒBIL. Barata i prou efectiva. Tenir dades és sempre un bon ajut per viatjar.
ELECTRICITAT. 220v. Ja no hi ha tants talls de llum com abans, però en algun indret sí que n’hi ha més. Hi ha pocs endolls.
CARRETERES. Hi ha una xarxa bàsica de carreteres asfaltades en condicions variables que uneixen les poblacions principals. Moure’s en cotxe és lent i les mitjanes poden ser de 30km/h.
VOLS INTERIORS. Hi ha una bona xarxa de vols interiors a preus relativament assequibles, però sempre molt susceptibles de retards o cancel·lacions per condicions meteorològiques adverses.
CLIMA. Nepal és un país subtropical i sol fer calor durant bona part de les èpoques més freqüentades. Als matins i vespres de primavera i tardor pot fer una mica de fresqueta. A l’hivern Kathmandu o Pokhara poden ser com el sud d’Europa. De juny a setembre tenim els monsons amb pluges. Naturalment als treks té una altra dimensió.
ROBA. Samarretes de màniga curta i roba lleugera. A mesura que pugeu en alçada o aneu més cap al’hivern caldrà afegir roba de més abric.
ALLOTJAMENTS. A Kathmandu, Pokhara i llocs que acullen més turisme hi ha força oferta d’allotjaments, des d’hotels de nivell internacional a “guest-houses” molt simples. En zones rurals les condicions són bàsiques.SANITAT. No es necessària cap vacuna per entrar al Nepal. Les condicions sanitàries són correctes. No s’han detectat casos de malària fa anys. Hi ha hospitals internacionals a Kathmandu. No és fàcil trobar tampons o compreses equiparables.
Visat d'entrada a Nepal
El vostre passaport no ha de caducar durant els 6 mesos posteriors a la vostra arribada a Nepal.
Per sol·licitar el VISAT d’entrada a Nepal el millor és fer-ho online. Ho podeu fer a partir de quinze dies abans de la vostra arribada.
- Necessitareu tenir a mà un arxiu jpg o png del passaport i d’una fotografia
- Obriu el web https://nepaliport.immigration.gov.np/
- Aneu a “Visa On-arrival” y seleccioneu Tribhuvan International Airport (TIA) que serà segurament per on entreu a Nepal.
- Empleneu les dades que us van demanant.
- A adreça poseu la nostra: Gongabu 3, Tokha Rd. Kathmandu
- A telèfon poseu el d’en Chandra: 985 110 55 16
- Al finalitzar, guardeu el pdf al vostre mòbil o imprimiu-lo.
A l'arribar
Quan arribeu a Kathmandu, un cop entreu a la sala d’immigració:
- Aneu al taulell de pagament que hi ha a mà esquerra al fons. Porteu el full de sol·licitud del visat que teniu imprès, el passaport i l’import a pagar
- El preu està marcat en US$, però podeu pagar en € i altres monedes. Normalment us tornaran el canvi en dòlars o rúpies.
- $30 per 15 dies
- $50 per 30 dies
- $125 per 90 dies
- Un cop pagat, amb el passaport, papers i rebut, aneu als taulells on us posaran el visat d’entrada.
Benvinguts a Nepal!
Diners
Al Nepal es fa servir la Rupia Nepalès (NPR) i en general només fareu servir els bitllets, que van des 5NPR a 1000NPR. En algunes zones remotes o durant els treks pot ser difícil trobar canvi de bitllets grans, així que és convenient portar una mica de provisió de bitllets petits, però a Kathmandu, Pokhara, Patan o Bhaktapur no hi haurà problema.
Pagueu sempre en la moneda local, pagareu el preu real i és un senyal de respecte cap al país.
Si heu de canviar a l’aeroport, us recomanem que canvieu només l’imprescindible. Hi ha infinitat de petites oficines de canvi a Kathmandu, Patan, Bhaktapur i Pokhara, que veureu pels seus panells al carrer on indiquen el tipus de canvi que apliquen en el dia per a cada divisa. Hi ha cap o molt poca diferència entre elles. Són fiables, legals, ràpides i és la millor manera de canviar moneda.
Caixers automàtics
Cada vegada hi ha més caixers automàtics i molts d’ells es troben en els anomenats “ATM lounge” on trobareu caixers automàtics de diferents bancs. És més que probable que descobriu que la vostra targeta no funciona en un caixer, ni en el següent… però no desespereu, acabarà funcionant en algun o altre. De tota manera, us recomanem que no confieu el vostre viatge a l’ús de targetes. Penseu que hi pot haver un tall de llum en el moment menys oportú deixant els caixers inoperatius.
Nepal és un país força segur pel qual ens solem moure amb certa quantitat de diners en metàl·lic.
Electricitat
El voltatge es de 220V.
Al Nepal gairebé tots els endolls que us trobareu són múltiples, el que vol dir que en principi no tindreu cap problema amb el vostre endoll sigui del format que sigui, tot i que a vegades no queda molt ben subjectat.
Els endolls solen tenir interruptor. Doneu-li al “on” i comproveu que realment arriba corrent al vostre dispositiu. Si no ho feu podeu aixecar-vos al matí i veure que la bateria no s’ha carregat durant la nit.
Una altra consideració molt important a tenir en compte és que sol haver-hi pocs endolls, potser només un, per la qual cosa si heu de carregar més d’un aparell (gairebé segur que sí) porteu un “lladre” o, fins i tot millor, una petita regleta.
Telefonia mòbil i WIFI
El sistema per adquirir una tarja SIM a Nepal s’ha anat simplificant i ara “només” cal portar el passaport i una fotografia carnet (una còpia del passaport sempre us anirà bé). A la sortida de la terminal Internacional de l’aeroport de Kathmandu hi ha els taulells on podeu adquirir targes de Ncell y Nepal Telecom. Hi ha packs diversos i els preus són força assequibles. Una manera fàcil de fer les recàrregues és a través de les clàssiques targetes on es rasca un codi (seguiu les instruccions). Teniu informació actualitzada en anglès aquí: www.ncell.axiata.com i www.ntc.net.np.
En la gran majoria de restaurants, cafeteries i allotjaments tenen WIFI gratuït, només cal demanar la contrasenya per accedir a la xarxa. La velocitat pot ser variable tant en funció del lloc com del moment.
A les rutes de trekking hi ha moltes zones sense cobertura de dades, però sí de trucades. A la gran majoria de lodges ofereixen connexió WIFI de pagament, normalment amb un preu variable en funció a un temps limitat de connexió.
Clima
Nepal és un país subtropical, de manera que el clima a les zones més habitades sol ser de temperat a calorós i el sol al migdia apreta. L’estiu és l’època de pluges i el monsó visita Nepal normalment de juny a mitjans de setembre. La pluja provoca que les temperatures siguin una mica més suaus i solen descarregar a la tarda o nit, i no solen causar danys generals molt greus, tot i que puntualment sí que ho poden ser. Al juliol i agost es pot viatjar al Nepal perfectament, només cal tenir en compte que pot ploure. Per contra veurem tot el paisatge exuberant i molt verd, amb abundant aigua, cascades i salts d’aigua, però no tindrem tantes opcions per veure els cims de l’Himàlaia, tot i que els núvols us donaran fotografies dramàtiques.
Encara que a l’hivern fa fred, no és un fred extrem a les ciutats. A Kathmandu és raríssim veure nevar, encara que el gebre sí que pot ser habitual els matins d’hivern. Evidentment a les zones de muntanya notem la diferència i a partir de 4000m o 4500m fa força fred durant tot l’any i sobretot durant les nits.
Fent la maleta
Roba fresca d’estiu, pantalons curts i calçat lleuger i fàcil de treure serà el més adequat, més una mica de roba d’abric lleugera per a aquest matí o vespre en què pot refrescar o a les zones més rurals que poden estar a més alçada i per tant ser més fresques o fredes. A l’hivern serà necessari portar roba per a temperatures més fredes, tot i que durant el dia no seran gèlides, amb unes temperatures mitjanes d’entre 2º i 15º.
Podeu portar maleta rígida de rodes, però penseu que el paviment a molts llocs no serà amable amb les rodetes, tot i que us farà millorar la vostra tècnica. Naturalment als treks no podeu portar maleta rígida.
Us aconsellem algunes peces per incloure al vostre equipatge. Naturalment podeu afegir o no tenir en compte coses d’aquesta llista. Cadascú és diferent i la decisió final és vostra:
- Roba al vostre criteri i en funció de l’època i la vostra sensibilitat a la calor i al fred. L’ideal és vestir per capes: samarreta màniga curta/jersei/jaqueta/protecció per a la pluja, afegint i treien el que calgui.
- Calçat còmode, obert o tancat. Per a rutes de senderisme amb unes vambes o sandàlies que subjectin bé el peu és suficient.
- Una petita motxilla per portar el que necessiteu tenir a mà durant el dia a dia.
- Necesser amb allò habitual. És convenient portar una mica de sabó de dutxa i xampú.
- Farmaciola bàsica: tiretes, antisèptic i una mica de les medicines bàsiques: paracetamol, ibuprofè, antihistamínics i antidiarreic. Si preveieu que us pugui venir la regla, millor portar el que feu servir normalment per anar més còmodes.
- Gorra, ulleres de sol i protecció solar per a la pell i els llavis.
- Un petit paraigua o un impermeable.
- Els carregadors pertinents, piles de recanvi (si en feu servir) i regleta o lladre per poder endollar diversos aparells alhora.
- Si el vostre itinerari inclou dormir a algun lodge o cases particulars:
- No espereu llençols, encara que hi haurà una manta. Un sac fi de cotó o seda us pot fer sentir més confortables.
- Porteu una tovallola de viatge (o una petita tovallola normal)
- Penseu en portar banyador i tovallola si preveieu que podeu anar a una piscina o aigües termals.
- Encara que segur en teniu una al mòbil, una petita llanterna pot ser útil.
- Una mica de fil i agulla de cosir sempre et pot salvar d’un compromís
Roba i costums
En general podeu vestir com vulgueu. Nepal és un país molt acostumat a rebre gent de tots els llocs del món.
Podeu portar malles, pantalons curts, us podeu agafar de la mà pel carrer, sigueu el tipus de parella que sigueu, etc.
Tot i això, en un país com el Nepal, i en molts d’Àsia, les formes -no gaire estrictes- i, sobretot, el respecte són valors importants. En general podeu anar com vulgueu on vulgueu i, per ser estrangers, rarament sortirà ningú a causar-vos cap problema. Els nepalesos són gent amable i molt comprensiva. No hi ha normes rígides ni són gaire estrictes i poden variar en funció del moment i de la situació.
Ara bé, això no vol dir que, com a viatgers i com a convidats del país que ens acull, no hàgim de fer cap esforç en ser el més respectuosos possible. Res fora del normal. Si aneu a un monestir, temple, museu, o us han convidat a una casa particular, procureu que la vostra roba no sigui “extrema”.
Observeu com actuen els locals i actueu com us dicti el vostre “sentit comú”. Així de fàcil.
Cuina
Al Nepal es pot trobar tota mena de menjar, especialment a Kathmandu, Pokhara i altres centres turístics. En restaurants de carretera o pobles petits l’oferta és més restringida. En general amb un plat sol ser suficient.
En la majoria de restaurants podeu menjar amb tranquil·litat i els que ofereixen amanides solen rentar-les amb iode, encara que no sempre. Però tampoc hi ha bacteris a cada mossegada!
El plat nacional és el dal-bhat (literalment llenties-arròs). El trobareu pràcticament a tot arreu. Arròs blanc acompanyat de verdures variades (el que anomenen “curri”) i una sopeta de llenties que en general es barreja amb l’arròs. A les cases particulars pràcticament és el plat que es menja dia si i dia també, matí i nit. En els restaurants també ho veureu identificat com “Thali” i sol ser més sofisticat, amb una presentació més bonica i portant alguna varietat més de verdura i potser una mica de carn. En restaurants senzills veureu el dal-bhat habitual de les cases.
El que trobareu normalment a qualsevol lloc seran: plats d’arròs fregit, fideus fregits (chow-mien), pasta, ous, etc. en diferents variacions sobre el mateix tema, i cuina d’influència índia, tibetana i xinesa majoritàriament. Molts dels plats venen amb la variació “veg/chicken/beef” (vegetarià/pollastre/vedella) o similar.
Les pizzes solen ser força bones tot i que de qualitat variable.
El menjar que mengen els nepalesos sol ser força picant. Però no desespereu, per als forasters ja sol sortir menys picant de la cuina i es pot demanar que ho sigui encara menys. De totes maneres, el picant moltes vegades és una salsa al costat del plat o en un recipient a part, així que és fàcil evitar-lo. A totes les taules hi sol haver un pot de salsa verda picant i si voleu més picant, estaran encantats de portar-vos-el.
Al Nepal es menja poca carn, encara que als nepalesos els encanta, especialment en locals de “barbacoa”, normalment tallada en trossos petits. Podeu trobar carn en format més “europeu” a Kathmandu i Pokhara. Teòricament res de vaca o vedella, que és sagrada, però la trobareu en molts restaurants i curiosament procedeix de l’Índia. Trobareu pollastre, porc i búfal, sent aquesta última força dura. La carn de iac també està força estesa en els locals turístics o de cuina tibetana, encara que moltes vegades serà vaca sota el nom de iac … i a preu de iac.
Típicament tibetans són els mo-mos, que us recomanem moltíssim, de verdures o de carn, al vapor (els més normals) o a la planxa, i les seves sopes de pasta: thukpa i thentuk.
Les cuines takali i la newar gaudeixen de bona fama, amb plats molt bons i més sofisticats, amb receptes fumejants i algunes cuinades sobre plats de ferro. Normalment són restaurants més cuidats, en edificis tradicionals, amb preus una mica més alts però raonables.
El te que se sol prendre al Nepal és te negre o te amb llet o nepalès. Si fins fa poc gairebé tot el cafè era instantani, cada vegada és més fàcil trobar una cafetera exprés de veritat, i més ara que no hi ha tants talls de llum. Compte que el “cafè sol” (black coffee) normalment és una tassa d’esmorzar ben plena, tipus americà. De tota manera en locals habituats al turisme a Thamel i a Pokhara trobareu una àmplia carta de begudes fredes i calentes.
Les cerveses són bones, però compte que les ampolles són de 600cc, encara que ara també trobareu llaunes. Gorka, Nepal Ice i Everest són les cerveses més locals, i n’estan sortint de noves. Molt esteses són Heineken i Tubork, i també estan entrant noves marques.
La fruita és bona i barata, hi ha molts plàtans, mangos i pomes, però no espereu trobar-la com a postres, encara que molts restaurants poden oferir bones “amanides” de fruita. Podeu comprar fruita fàcilment a venedors ambulants pel carrer.
Què val?
El Nepal no és un país car, això ja ho sabeu, però poden sorprendre alguns preus. Us apuntem aquí una llista amb alguns preus de referència. Preneu-vos aquesta llista amb flexibilitat, els preus van variant, però us pot ajudar per calcular el vostre pressupost diari. Hem indicat una pinça de preus baix/alt dels que podeu trobar habitualment, però encara podeu trobar preus més baixos (vinga exploradors!) o més cars.
| Preus en rúpies nepaleses | |
Dinar o sopar en una població petita en un establiment senzill | 300 | 600 |
Dinar o sopar en un establiment “normal” | 500 | 1000 |
Dinar o sopar a l’hotel o en un establiment de gama alta | 1000 | 3000 |
Thali / Dal-bhat (plat tradicional al Nepal) | 350 | 1000 |
Plats d’acompanyament, sopes, ous, patates fregides, … | 150 | 600 |
Xapatis, rotis, papad… | 50 | 150 |
Lassi (iogurt líquid) | 150 | 300 |
|
|
|
Cafè americà (black coffee) | 80 | 350 |
Cafè amb llet | 100 | 400 |
Te negre o nepalès/massala | 80 | 200 |
Infusions (se segueixen anomenant “tea”, ginger tea, lemon tea, etc.) | 100 | 400 |
Croissant i brioixeria | 100 | 400 |
|
|
|
Ampolla d’aigua mineral | 60 | 200 |
Refresc | 80 | 200 |
Cervesa (ampolla de 600cc) | 250 | 500 |
Cervesa (llauna, no n’hi ha a tot arreu) | 150 | 400 |
Begudes alcohòliques (whisky, vodka, etc.) | 300 | 1000 |
|
|
|
Recorregut mitjà en taxi per Kathmandu (ex: Thamel-Bouddha) | 400 | 800 |
Recorregut llarg amb taxi a Patan o Bhaktapur | 800 | 1500 |
|
|
|
Propina al guia de turisme per persona/dia | 400 | 600 |
Propina al conductor per persona/dia | 100 | 300 |
Propines ocasionals, grums d’hotel, mahout, etc. | 50 | 300 |
Propina en restaurants | No cal o arrodoniu | |
Propina en hotels | Solen tenir caixa de propines | |
Propina als taxis | Ja haureu pactat un preu | |
Propina
Al Nepal la propina forma gran part del sou final d’un treballador, de manera que esperaran la propina com a part del seu salari.
Igual que els maleters als hotels, alguns guies locals també poden esperar propina però no serà significativaEn la majoria d’allotjaments i alguns restaurants hi ha “caixes per propines” que es reparteixen entre els treballadors. És optatiu de cada un.
Pel que fa a restaurants se sol arrodonir a l’alça o deixar una mica del canvi. A més la factura sol portar ja el concepte de “servei”. En cas contrari és entre un 10% a un 15%. Amb els taxis ja haureu negociat un preu tancat o sigui que no cal deixar propina.
Sanitat
No existeix actualment cap requisit mèdic i de vacunes per entrar al Nepal. Nepal és un país relativament segur i està lliure de malària des de fa bastants anys. Si bé no existeix el risc zero, no és un assumpte que us hagi de capficar gaire.
Recordeu que moltes indisposicions venen més provocades per “l’estrès del viatger” que no pas per haver pres res en mal estat.
Hi ha bastants hospitals internacionals privats a Kathmandu que us podran atendre amb sobrada garantia en cas de necessitat greu previ pagament, de manera que és important tenir una assegurança de viatge que pugui cobrir certes vicissituds.
Hi ha farmàcies on podeu trobar la majoria dels medicaments bàsics que pugueu necessitar en el vostre viatge, tot i que necessitareu saber el nom genèric. Són medicines segures, a bon preu i que es venen per “blísters”, no per caixes.
És difícil trobar tampons al Nepal i quan es troben no són precisament el que estareu buscant. Les compreses estan més esteses, però potser us trobareu amb el mateix problema. La nostra recomanació és que us les porteu de casa.
Com en tot viatge, és convenient portar una petita farmaciola amb allò essencial. Els problemes més habituals a què ens enfrontarem seran petits episodis de dolor si ens hem donat un cop, un mal gest, per sobrecàrrega muscular o mal de cap, la coneguda diarrea o que ens fem un petit tall o esgarrinxada. Les medicines millor portar-les en pastilla que no pas en sobres per facilitar la presa en qualsevol circumstància.
- Paracetamol, ibuprofè o similars per al dolor
- Loperamida per a la diarrea
- Solució iodada o alcohol per desinfectar ferides
- Alguna gasa per netejar
- Algunes tiretes, esparadrap
- La vostra medicació habitual si en preneu alguna
Si preneu algun tipus de medicació habitual important és millor portar-la a l’equipatge de mà per si es perd la maleta. Recordeu que per a algun tipus de medicació haureu de portar la prescripció mèdica.
Desplaçaments
A causa de la complicada orografia i dels recursos econòmics del país, no podem considerar que les carreteres siguin fantàstiques. Com cal esperar, gairebé totes les rutes tenen un elevat nombre de revolts i no són especialment amples. El paviment, encara que millora amb els anys, sol presentar força ondulacions o, directament, sots. Així doncs, la velocitat mitjana al Nepal és força baixa, rondant els 30km/h. En general, aquí no comptem els trajectes per quilòmetres, sinó més aviat per hores de trajecte. Com a exemple, la ruta de Kathmandu a Pokhara, d’uns 200 quilòmetres, pot portar de 6 a 9 hores.
Fora de la xarxa principal de carreteres asfaltades, hi ha moltes pistes sense asfaltar, en condicions variables. Tingueu en compte que per arribar a moltes destinacions cal un vehicle 4×4… i temps.
Durant el monsó les condicions de la ruta es poden veure afectades per la pluja o lliscaments de terra en moments i llocs puntuals. No passa sempre, però pot passar en qualsevol moment. Cal tenir-ho present i tenir una mica de paciència. A Nepal se sap quan se surt, però a vegades és difícil saber quan s’arribarà.
A carreteres de muntanya les pluges poden provocar talls i el fang pot fer que només camions i autobusos puguin circular per les profundes roderes. Encara que afortunadament cada vegada és menys freqüent, si una pista està tallada i ens desplacem amb bus o jeep local, només cal caminar fins al següent punt transitable on hi haurà un altre bus o jeep esperant per continuar la ruta. Evidentment en aquests casos anar amb vehicle privat és inútil.
Les línies d’autobús són força eficients. Hi ha els coneguts com a “Tourist Bus”, que no són pas per a turistes, sinó que són autobusos que fan les línies de forma més o menys directa. Solen ser prou confortables i es reserva seient amb antelació. Els busos “locals” ja són una altra cosa, fan moltes parades, van molt més plens però també passen més sovint, i s’acosten més a la caricatura de les cabres i les gallines a l’autobús, però no sempre és així. En els busos “locals” si seieu, compte amb el portaequipatge de sobre el seient, ja que està força a prop dels vostres caps i porta decoracions força contundents en el cas que us hi doneu un cop de cap en un bot.
Una manera d’evitar llargs desplaçaments per carretera és utilitzant algun dels seus vols interiors, realitzats en avionetes bimotor. Però volar al Nepal està subjecte a les seves condicions meteorològiques i de visibilitat i, tot i que no passa cada dia, els vols es poden veure endarrerits o cancel·lats si les condicions no són bones. Algunes pistes d’aterratge remotes -no les anomenarem aeroports- poden estar operatives només durant algunes èpoques de l’any. En molts casos l’elecció està entre un vol de 30’ o 40’ o la mateixa ruta per carretera durant 7 o 9 hores.
Moure’s per les ciutats sol ser senzill amb taxi. Són taxis petits que funcionen prou bé. La flota sembla que s’està renovant de mica en mica, ja que hi havia alguns vehicles que circulaven gràcies a la intervenció divina. Si cal anar a llocs coneguts, no hi ha cap problema, però si heu d’anar a algun lloc una mica més complicat, penseu que les adreces a Kathmandu o Pokhara són poc precises. Però en general un arriba a tot arreu. Pacteu un preu abans de pujar, assegureu-vos que és un preu pel trajecte, no per persona.
A Pokhara agafar un autobús no és difícil. Està més pensada per als turistes i preguntant és fàcil trobar el bus adequat. A Kathmandu és diferent, ja que els busos interurbans no són ben bé busos, sinó furgonetes on el cobrador va cridant les destinacions i és realment difícil entendre què diuen. Tanmateix hi ha canvis importants darrerament, i ara hi ha línies amb autobusos urbans moderns i més ben organitzats, pel que el panorama està canviant força.
Una innombrable xarxa de camins, senders i ponts penjats només aptes per a persones i animals, permet arribar a granges i llogarets dispersos on tot, absolutament tot, arriba sobre l’esquena dels portadors, o millor dit, suportada pels seus fronts amb el tradicional sistema de càrrega dels “dokos”, uns grans cistells que es carreguen amb una cinta plana. En molts casos, la carretera més propera està a vàries jornades de camí.
Responsabilitat mediambiental i social
Si us preocupa el medi ambient, intenteu actuar en conseqüència. Procureu deixar la mínima petjada ambiental. A les ciutats no hi ha massa problema amb la gestió de residus, però en zones rurals i remotes pareu més compte.
Eviteu usar bosses de plàstic. Portar alguna bossa d’aquestes de compra us pot ser útil en algun moment.
La conscienciació per les escombraries al carrer o la natura millora ràpidament. Tot i que a vegades ens podem queixar pel plàstic i brossa al terra (i amb certa raó), abans de començar a donar lliçons cal pensar que el volum total de plàstic utilitzat és molt menor que a casa nostra, el que passa és que nosaltres l’amaguem millor (però només reciclem entre un 30% i un 40%!).
No són tan habituals com altres llocs però a vegades veurem nens -o adults- demanant. Quan donem, en la majoria de casos estem perpetuant un sistema rendible d’obtenir una mica de diners, i no cal parlar de màfies. Cal evitar que sigui més rendible enviar el nen a demanar en lloc de portar-lo a l’escola. Estem en contra de l’explotació infantil i moltes vegades la facilitem amb la nostra actitud “benintencionada”. També passa amb els “regals”, els bolis, llibretes, etc. que la majoria de les vegades queden abandonats al cap d’una estona. Molts dels simpàtics nens que us demanen amb un somriure irresistible un boli, no tenen cap situació de pobresa a casa. Per tant la millor actitud és actuar com ho fas a casa teva: potser a vegades dones un caramel o un regal a algun nen, però ho fas perquè vols i no perquè sigui “pobret”.
Nepal és un país pobre, però això no implica que la majoria de les famílies visquin en la pobresa, però sí que en general es viu molt més austerament. La majoria de sous a Nepal ronden els 150 o 200 dòlars al mes, tot i que normalment inclouen els àpats a la feina. Això els que tenen un sou. A Nepal es viu dia a dia i naturalment no hi ha ni seguretat social ni prestació d’atur, pel que els ingressos econòmics sempre pengen més d’un fil. La situació però anirà canviant. Ara surten les primeres generacions més ben formades acadèmicament, però veurem si el país és capaç de retenir-les. També hi ha una classe mitjana que puja amb prou força però que fa, com és habitual, que la diferència social augmenti.
Si voleu ajudar, hi ha moltes organitzacions que treballen seriosament i que gestionaran bé el vostre donatiu, sigui a petita escala o en grans projectes. Podeu regalar material directament a les escoles, triant millor les que siguin públiques. Mireu de centrar-vos en projectes que facilitin l’accés a l’educació, ja que és el gran motor de futur, o que millorin l’accés a serveis mèdics.
Però una de les millors maneres d’ajudar Nepal és fent moure la roda de l’economia. Com a viatgers i turistes sou consumidors. Mireu de consumir el més local possible, pagueu correctament (sigueu respectuosos quan regategeu) i mireu de diversificar al màxim. Aquí la gent vol treballar, no que els donin almoina.
Nepal també pateix de moltes ONG benintencionades però inoperatives, on els ingressos serveixen només per pagar el sou dels seus treballadors o els bitllets en primera dels seus directius. Altres són negocis que es disfressen d’associació benèfica o educativa per guanyar diners i tenir treballadors de franc. Desafortunadament algunes són directament delictives.
Un punt que també volia comentar és que a vegades ens queixem que ens veuen com un “dòlar” amb potes, però no ens adonem de l’ostentació de riquesa que fem amb el nostre material, la nostra manera de gastar i consumir, el nostre equipament llampant i caríssim, etc. Això també genera una sensació que als occidentals ens surten els diners de tot arreu i a vegades és difícil que entenguin que per a molts de vosaltres un viatge d’aquesta envergadura representa un gran esforç econòmic.
Petites coses
- Encara que el nivell de soroll a les nits no és especialment alt, tingueu en compte que no sol haver doble vidre a les finestres. Si observeu que els gossos es passen el dia dormint, és perquè es passen la nit bordant. Si sou molt sensibles al soroll, porteu taps per a les orelles.
- Potser no hi ha paper higiènic en alguns lavabos de restaurants o guest-houses. Als hotels n’hi sol haver i per als treks us en proporcionem.
- A la gran majoria de casos no hi ha plat de dutxa. Senzillament hi ha les aixetes i el sortidor a la paret i el desaigua al terra, així doncs, tingueu en compte que queda moll.
- L’ús horari al Nepal és GMT+5,45. Això implica una diferència horària amb Europa de 3.45h a l’estiu i de 4.45h a l’hivern. És curiós, però és així.
- Al Nepal els vehicles circulen per l’esquerra, bé… haurien de circular per l’esquerra.
- El dia festiu setmanal és dissabte. Només us afecta el fet que tanquen bancs i oficines.
- El ritme de vida dels nepalesos es regeix amb la llum solar. Solen aixecar-se cap a les 6 del matí i prenen un te o un esmorzar lleuger. L’activitat escolar o laboral comença entre 9h i 10h i se sol prendre un dal-bhat cap a les 10h o les 11h. Se sopa (un altre dal-bhat) entre les 18h i les 20h i entre les 21h i 23h seria l’hora normal per anar a dormir.
- L´horari turístic és diferent. Us aixecareu més o menys entre 7h i 8h. Dinar entre les 12h i 14h i no espereu a sopar més enllà de les 21h.
- Si aneu a comprar espècies, no demaneu curri. Aquí el curri és un plat de verdura especiada. Teniu molts tipus de “massala”
Els Treks
Nepal s’ha convertit en la meca del trek no sols per comptar amb el rerefons dels grans cims de l’Himàlaia, sinó també per la seva quantitat i diversitat de recorreguts. Més enllà dels treks de l’Everest i Annapurna, hi ha molts altres treks interessantíssims i potser fins i tot molt més rics.
Les rutes de trek a Nepal no es van crear per als viatgers occidentals, segueixen els camins locals que han estat transitats durant centenars d’anys per vilatans, comerciants i pastors de iacs i que encara s’utilitzen per el mateix avui en dia. Els excursionistes són un element més que s’hi ha afegit, però ni molt menys es el més important. De la mateixa manera, els portadors no van néixer per treballar per als excursionistes. Portaven i segueixen portant les mercaderies allà on no arriben els vehicles, és a dir, bona part dels poblets i cases del país.
Tots el treks són diferents. Uns destaquen per la seva proximitat a les altes muntanyes, altres per la bellesa del seu paisatge, altres per la variació en l’entorn a mesura que progressem, altres per la duresa del seu recorregut, altres pel seu interès cultural… però cap trek us hauria de deixar indiferents si viatgeu amb els ulls i el cor ben oberts.
Fer trek no és només caminar, no és només un repte físic, és un acostament a una realitat diferent i també a la realitat del nostre propi interior (més enllà de cap misticisme).
Ruta i etapes
Les etapes i les pernoctacions indicades en l’itinerari descrit en els nostres programes estan pensades per a unes condicions “normals” de meteorologia, seguretat en muntanya i mal d’altura, jornades adequades als portadors i un ritme normal de marxa per a la majoria d’excursionistes, però no han de ser preses com una cosa inamovible. Es poden fer certes modificacions als itineraris i personalitzar-los abans de marxar i durant la ruta. El guia, juntament amb vosaltres, pot optar per escurçar o allargar la jornada i variar el punt de pernoctació per motius diversos, ja sigui perquè els lodges estan plens, el vostre estat físic, la previsió meteorològica, o qualsevol altra causa.
Però per a fer trek, primer cal arribar al punt d’inici, i això a vegades ja és una aventura en si mateixa. Heu d’estar preparats i ser flexibles amb el vostre programa, especialment si hi ha monsó. Situacions en les comunicacions que són un drama nacional a casa nostra, aquí poden ser força habituals. A vegades els canvis de les condicions, cap a bé o cap a mal, es produeixen ràpidament. Una carretera pot quedar tallada de sobte per una esllavissada que impossibilita el pas del vostre jeep, o un vol es cancel·la repetidament per mal temps. No són situacions infreqüents però tampoc passen cada dia, i el vostre equip sempre trobarà una solució que us permeti seguir endavant amb la ruta. No cal ni posar-se de mal humor ni nerviosos. Accepteu l’imprevist i ajudeu en el possible. De fet, aquesta mena de situacions enriqueixen d’alguna manera encara més el vostre viatge i serà l’anècdota que més explicareu.
I si les carreteres es poden veure afectades, passa el mateix amb els camins. Fora dels treks de l’Everest o dels Annapurnes on el camí és com una “autopista”, hi ha altres treks en què podem trobar passatges una mica més compromesos. Hi ha treks que realment no són aptes per a tothom. Cal tenir en compte que en els recorreguts estrella els treks són la principal font econòmica, per tant els camins es mantenen en bon estat a mida de la comoditat dels excursionistes occidentals en certa manera. Però en treks a zones menys freqüentades els treks són senzillament un complement a l’economia local, però no la seva font més important. I per tant mentre s’hi pugui passar ja està bé, encara que impliqui un cert risc.
En aquest sentit, fer trek al Nepal és també una enorme cura d’humilitat. Experts alpinistes perfectament equipats som força més “patosos” que els locals amb xancletes, fins i tot quan carreguen 40kg a l’esquena. Bé, ells han caminat tota la seva vida per terrenys similars, nosaltres ho fem sobre voreres pavimentades la major part del temps.
Normalment les primeres etapes dels treks són les que poden presentar més problemes en els camins, ja que transiten per valls estretes entre rius i cascades. No és poc freqüent haver-se de descalçar per creuar un riu o torrent, o haver de saltar de pedra en pedra. Fins i tot per alguns treks no és mala idea començar les primeres etapes amb calçat obert que es pugui mullar. A mesura que la ruta va ascendint implica que hi ha menys aigua i que, per tant, l’afectació sobre els camins és menor.
Nota a part mereixen tres punts que diferencien els treks al Nepal.
Els ponts penjats que trobareu per tot arreu i que ajuden a superar barrancs i rius. Són fiables i la majoria solen estar en bon estat. Com passa amb els camins, les zones de l’Everest i l’Annapurna compten amb ponts en bon estat i molt més nous que no altres on els ponts ja porten una llarga vida.
Els trams de graons que trobarem a les parts més pendents del recorregut. Fets amb pedres en la major part dels casos, n’hi ha de molt ben fets i d’altres que es van ensorrant de mica en mica. Son un gran ajut per mantenir el terreny, però també n’hi ha que són inacabables i força durs físicament.
Penseu també que compartiu ruta amb mules i iacs. Com és normal van a la seva i si bé coneixen bé la seva pròpia mida, no tindran en compte que porten càrrega als costats quan passin al vostre costat. Deixeu-los pas i no us poseu mai per la banda on hi hagi precipici o caiguda.
Un darrer punt a tenir en compte són les carreteres de nova construcció. Nepal està evolucionant i canviant. Al seu ritme i amb sistemes rudimentaris, però a pas ferm. S’estan obrint carreteres a bona part de les valls que entren a les zones de trek i cal dir que és una lluita titànica tenint en compte l’orografia, els rius i els monsons.
Si ja fa molts anys es va fer la del Kali Gandaki, ara les més importants són la del Circuit de l’Annapurna (ja pràcticament acabada) i la del Manaslu. És una qüestió difícil de valorar, però està clar que està canviant el panorama. De moment molta gent ja evita les primeres etapes i escullen anar en jeep i estalviar-se dos o tres dies de trek. En certa manera és una pena, ja que es perden bona part de la diversitat cultural i de paisatge i els diners queden més concentrats en mans d’uns pocs que no pas distribuïts per més habitants de la vall. Però és així i veurem en un cert temps com bona part dels treks comencen a alçades de 2000m o 3000m. S’estalviaran jornades però s’hi haurà de sumar el cost dels jeeps. Les primeres etapes d’algunes rutes es poden compartir amb excavadores, fang i passos provisionals, fent aquestes etapes una mica més… distretes.
Permisos
Per fer trek al Nepal sempre és necessària la targeta TIMS, un carnet que us permet fer el trek que es detalla en ell. Després s’ha d’obtenir també l’entrada al Parc Nacional que correspongui i en molts casos el permís d’accés de la zona restringida. Tots aquests papers i permisos s’han de dur sempre a sobre (normalment ho fa el guia) per mostrar i segellar en els controls que anireu trobant al llarg de l’itinerari.
Normalment utilitzem la fotografia de la còpia del passaport per a la tramitació dels permisos, per la qual cosa és convenient que es vegi bé en la còpia que ens envieu.
Meteo
Tot i que la puntualitat en el canvi d’estacions és cosa del passat i és més difícil saber el temps amb antelació, la primavera, de mitjans de febrer a maig, o la tardor, octubre i novembre, són les millors èpoques per fer trek al Nepal. A la tardor cal tenir en compte que l’octubre tot està molt massificat, així que ens decantem pel novembre.
Es pot fer trek durant el monsó, i té un plus d’aventura autèntica sobretot pel que fa a l’estat dels camins i l’aproximació. Però naturalment, la presència de núvols cobrirà moltes muntanyes, encara que el cel i les fotos agafen una dimensió dramàtica espectacular. Les pluges solen respectar els matins, però al migdia o tarda ja és normal que comenci a ploure.
L’hivern és relativament també bona època, però a banda del fred, el dia és més curt i molts lodges tanquen.
Tots els treks al Nepal es desenvolupen a zona de muntanya. Cal tenir sempre present que situacions de mal temps varien molt les condicions del mateix i no és el mateix fer un trek amb sol cada dia que sota la pluja durant força jornades. Com passa a tot arreu les condicions meteorològiques a alta muntanya poden canviar molt ràpidament. Però amb sol o amb pluja, gaudeix al màxim de l’experiència que tens al davant perquè s’ho val.
Els treks solen començar a cota baixa i les primeres etapes poden ser caloroses i molt humides, però a mesura que guanyem altura va refrescant. Per sobre dels 4000m o 4500m les nits són molt fredes.
En l’àmbit climàtic, els efectes de l’escalfament són força devastadors i evidents aquí a l’Himàlaia. Grans glaceres estan en regressió a marxes forçades. Per exemple, la glacera del Khumbu (Everest) es va reduir a un 84% de la seva mida durant el període entre 2009 a 2015. Molts llacs del final de les glaceres estan augmentant el seu volum molt ràpidament a causa del desglaç. Alguns estan sent monitoritzats ja que presenten un alt perill de desbordament o trencament de la morrena.
Els "lodges"
Bona part dels treks del Nepal compten amb una xarxa de “lodges” també anomenats “Bhatis”, “tea-houses”, o “guest-houses”, és a dir, més o menys el que entenem com a refugis. Són cases que acullen els excursionistes donant-los allotjament i menjar. Solen ser negocis familiars, sobretot si es troben en una població, que s’han ampliat progressivament. Altres tenen el seu origen en assentaments temporals per als pastors de iacs o per als comerciants que transitaven i transiten la ruta i solen també pertànyer a alguna família d’algun poble de més avall, i d’altres són simplement edificis creats directament com a lodge i portats per treballadors contractats pels propietaris. Els petits lodges que pertanyen a una família no difereixen gaire o res de l’allotjament en una casa particular, el que anomenem en anglès “homestay”.
Són edificis de qualitat variable depenent de la zona on ens trobem, més grans o petits, molt bàsics o gairebé luxosos, però al final tots acaben seguint un patró similar. La majoria solen estar compostos per habitacions dobles en general, però també menys freqüentment, triples o de grup. La gran majoria són prou amples o, en qualsevol cas, menys estretes del que hom pot pensar, i força confortables, encara que bàsiques. Els envans que les separen poden ser de fusta més o menys prima. Els llits compten amb matalàs que normalment serà d’escuma, però també pot ser de llana força dur, i estan coberts amb una tela, que no és pròpiament el llençol. Hi sol haver mantes. Naturalment ni les mantes ni les teles es renten a cada canvi d’hoste, però solen estar acceptablement netes. Si no portes sac perquè és un trek curt o un trek que no té molta alçada pot ser convenient portar un sac fi de seda o cotó.
Disposen de lavabo compartit dins o fora de l’edifici, i sorprenentment s’estan començant a fer lodges amb bany privat a algunes habitacions. En llocs remots pot ser que hagis de buscar la pica d’aigua per rentar-te. N’hi haurà alguna en algun lloc, dins o fora de l’edifici, o pot ser simplement una aixeta perduda en algun lloc.
A gairebé tots els lodges existeix la possibilitat de dutxar-se, sigui amb dutxa occidental, o amb dutxa nepalesa (o també podríem dir japonesa) amb el clàssic sistema de la galleda d’aigua calenta (o freda). Per escalfar l’aigua poden disposar d’un petit escalfador de gas, o senzillament faran aigua calenta, sigui amb foc o amb ajuda d’un forn solar. És un servei que es paga a preus variables. Les dutxes d’aigua freda -o gelada- són gratuïtes.
La part comuna del lodge és el menjador. A partir de certa alçada, on ja comença a fer fred, és l’única estança que compta amb estufa per escalfar, que cremarà llenya o buines seques de iac o vaca. Segur que haureu vist una mena de pans plans de color marró enganxats a les parets o per terra assecant-se, doncs són això. L’altra part calenta de la casa és la cuina. A partir de 4500m més o menys les habitacions solen ser gèlides.
Solen disposar de corrent elèctric, que de vegades arriba directament de línia, cosa que permet la càrrega fàcil de bateries. Altres només compten amb bateries carregades amb plaques solars o petites plantes hidroelèctriques locals, per la qual cosa la possibilitat de recàrrega serà molt més limitada, sobretot si hi ha molta gent que pretén carregar aparells. Normalment els endolls es troben al menjador, i se sol cobrar, encara que no sempre, i els preus poden ser per càrrega o per hora. Altres lodges, els menys, disposen d’endolls a les habitacions i per tant no es paga la llum, però potser només hi ha corrent en aquest circuit durant determinades hores del dia i no les 24 hores.
Els lodges no es reserven abans del trek. Encara que, fora d’octubre, no hi sol haver problemes d’allotjament. Normalment el guia s’encarrega de fer una trucada a l’allotjament on vol anar el mateix dia o el dia abans si tenen la sort de poder connectar amb el lodge, ja que de vegades les comunicacions telefòniques poden ser intermitents.
Encara que com a agència no marquem els lodges als nostres guies, ja que és de la seva competència, sí que descartem aquells que no reuneixen les condicions per als clients o que no són respectuosos amb els guies i portadors.
Menjar al trek
Durant un trek organitzat amb agència, el guia consensuarà amb vosaltres el menú dels àpats. Més o menys es pot menjar de tot i amb una quantitat suficient dins dels límits raonables per a una persona “normal” amb el desgast físic d’un trek. Almenys en el nostre cas, els nostres excursionistes sempre han vist satisfeta la gana i les necessitats de nutrició.
El normal seria fer un dinar lleuger si encara s’està en ruta, i aprofitar el sopar per recuperar energia.
El sopar se sol encomanar poc després d’arribar al lodge i l’esmorzar després de sopar.
El menjar sol ser bo i amb força varietat. Heu de pensar que tot el que veureu als lodges puja sobre l’esquena de desenes de portadors o, menys sovint, de iacs, mules… o cabres!
No hi falta el dal-bhat, del qual normalment es pot repetir tant com es vulgui. També hi ha arròs fregit, chow-mien (literalment fideus fregits), sopes, pasta, ous, diferents tipus de pans asiàtics com el xapati o el pa tibetà, rotllets de primavera… Molts plats tenen versió “vegetal”, “carn”, ” ou”, “bolets”… (“veg”, “meat”, “egg”, “mushroom”). Podeu fins i tot trobar pizzes i, naturalment, mo-mos.
Per esmorzar hi ha diferents opcions, principalment els xapatis, el pa tibetà, els pancakes o torrades, que poden ser amb melmelada, mel, formatge, truita, ous fregits o durs, etc. Segurament també hi haurà sopes de fideus i dal-bhat, encara que aquest sol ser per als guies i portadors.
No us sorprengueu quan trobeu una “German Bakery” a mig trek. N’hi ha algunes, especialment a la zona de l’Annapurna, i els croissants i pastes que fan, moltes amb xocolata, us crearan addicció, encara que no són exactament com els que trobaríeu a Viena.
Pel que fa a la beguda, intenteu en la mesura del possible no consumir aigua embotellada. El transport diari d’ampolles de plàstic per a milers de trekkers implica un impacte mediambiental de gran magnitud. Sorprèn veure com encara massa occidentals encara no estan prou sensibilitzats cap a aquest problema (però després donen lliçons de responsabilitat ambiental).
Hi ha diverses opcions, per una banda, es pot demanar aigua bullida, encara que en altura l’aigua bull per sota dels 100ºC és una opció força segura, i de l’altra teniu diferents mitjans per purificar: pastilles o gotes de iode o clor, llums ultraviolats , filtres, …
Als lodges hi ha cafè instantani i diferents opcions de te. Podeu demanar un termos sencer, ja que us sortirà molt més econòmic.
Trobareu cervesa que pot arribar a ser força cara, però sobretot penseu en l’esforç que requereix fer arribar segons quin tipus de mercaderia i l’impacte que generen els milers d’ampolles buides que, en teoria, haurien de baixar de nou a Kathmandu, però que en la majoria dels casos acaba en algun forat gran més o menys amagat a prop del lodge.
Si parlem d’alcohol, animeu-vos a tastar les begudes casolanes locals. Pot ser que no en tinguin o que la reservin per a ells, guies i portadors, així que tindreu més opcions en algun lodge on no hi hagi molta gent i tingueu un tracte més proper. El Chhang és la cervesa casolana local d’ordi, mill, blat de moro o arròs. Té un aspecte lletós poc semblant a la cervesa. El Raksi abasta de forma genèrica tota mena d’aiguardent casolà, normalment fets també de mill, arròs, blat de moro, etc. Molt interessant és el Tongba, nom del recipient de fusta on se serveix, amb un sabor suau peculiar.
Podeu trobar xocolatines tipus mars o similars, potser alguns fruits secs, etc. guardeu els embolcalls buits en una bossa destinada a aquest ús i baixeu-los de tornada a Kathmandu.
Potabilització de l'aigua
Beure aigua directament d’un riu, una font o de l’aixeta no és massa recomanable, encara que tampoc agafareu cap cosa greu tan fàcilment, no hi ha patògens a cada gota d’aigua. Trobareu ampolles d’aigua embotellada a tot arreu però us encarim al fet que no feu ús d’elles, les ampolles de plàstic són un greu problema mediambiental al Nepal i a les zones de muntanya tot el que puja hauria de ser baixat, però rarament és així. Hi ha opcions més netes i respectuoses amb el medi ambient que passen per la purificació de l’aigua:
- Les pastilles de iode o clor (o iode + clor) són pràctiques, barates, no ocupen espai ni pesen i funcionen bé, tot i que cal esperar uns 30 minuts abans de beure i deixen gust a l’aigua.
- Els llums d’ultraviolats són segurs, actuen immediatament i no deixen cap gust a l’aigua. No obstant això, necessiten d’una cantimplora amb la boca ampla (s’ha d’introduir el llum a dins) i funcionen amb piles, encara que gasten poc. No són barates, però si s’utilitzen sovint són ideals.
- Hi ha altres sistemes però creiem que no són tan pràctics ja que ocupen més, pesen i tenen una enginyeria una mica complicada. Però tot va a gustos personals, trieu el sistema que més us convingui.
Cap sistema és segur al 100%, però no hi ha perills en cada gota d’aigua ni de bon tros.
Quants diners he de portar en un trek?
Com a regla general totes les despeses de menjar, allotjament, permisos i suport i salari del staff està ja inclòs i pagat. Aleshores, En què pots necessitar portar diners?
Queden les propines al final del trek. Els guies de muntanya als treks solen rebre unes 400/500 rupies per persona i dia, mentre que per als portadors solen ser unes 300/400.
Als lodges potser voldràs prendre te, cervesa, algun refresc (pensa en la teva empremta ecològica), alguna cosa per picar. També necessitareu, segur, carregar de tant en tant o cada dia les bateries dels teus aparells. Alguna dutxa de tant en tant i potser vulguis connectar-te en algun moment.
És possible que vulguis algun record de la teva ruta. No és difícil trobar botigues o paradetes d’artesania, samarretes, etc.
Durant els treks | Preus en rúpies nepaleses | |
Cafè o te | 100 | 300 |
Infusió tipus ginger tea, honey tea… | 100 | 400 |
Refrescs | 200 | 500 |
Cervesa | 600 | 950 |
Beguda alcohòliques casolana local tipus raksi o txang (si n’hi ha) | 150 | 300 |
ampolla d’aigua mineral | 100 | 450 |
Bullir 1 litre d’aigua | 80 | 450 |
Snaks | 150 | 350 |
Ou dur, truita | 150 | 550 |
Patates fregides | 400 | 600 |
|
|
|
Dutxa d’aigua calenta | 300 | 900 |
Connexió WIFI 1hora | 250 | 1000 |
Càrrega de bateries (depèn de la durada, aparell…) | 250 | 900 |
|
|
|
Propina al guia per persona i dia | 400 | 600 |
Propina al portador per persona i dia | 300 | 400 |
Què portar
Les bosses o motxilles per als treks
Per fer un trek cal tenir en compte en portar 3 tipus de bosses o motxilles diferents:
- D’una banda la que deixareu a l’hotel amb roba neta i tot el que no necessiteu durant el trek. Pot ser la maleta amb què viatgeu o una simple bossa convenientment resistent i tancada. No hi deixareu res de valor.
- Una petita motxilla “de dia” amb allò que vulgueu tenir a mà durant la marxa: la càmera, bateria de recanvi, una mica de roba d’abric, ponxo o jaqueta per la pluja, protector solar, ulleres de sol, gorra , aigua, etc.
- I finalment una motxilla més gran o bossa tova (no maleta rígida) on posareu allò que no necessiteu durant el dia i que trobareu al lodge quan arribeu: el sac de dormir, roba de muda, necesser, etc. Penseu que no podreu accedir al contingut d’aquesta bossa fins a la vostra arribada al lodge. Els portadors van al seu ritme i potser ni tan sols facin la mateixa ruta que vosaltres. Les bosses a més van lligades formant un paquet compacte.
IMPORTANT: EN ELS NOSTRES TREKS LA CÀRREGA MÀXIMA ÉS DE 20Kg PER PORTADOR (~10KG PER PERSONA)
Els treks solen començar a baixa altura i les primeres etapes poden ser caloroses i humides, però a mesura que guanyem alçada va refrescant. Per sobre dels 4000m o 4500m les nits són molt fredes i posaran a prova el vostre sac de dormir encara que estigueu a l’interior del lodge.
La quantitat i qualitat de roba que porteu dependrà molt del trek que realitzeu, la durada, la temporada i lo calorosos o fredolics que sigueu. Naturalment hauríeu de tractar de reduir el volum i pes de la motxilla. Estem a la muntanya i no podem pretendre portar roba neta cada dia. Hi sol haver la possibilitat de rentar roba algun dia de descans o per la tarda si fa bon temps. Sembla mentida la quantitat de coses prescindibles que arribem a carregar!
El millor i més habitual és vestir per capes: samarreta de màniga curta fina, samarreta de màniga llarga o similar, folre polar, jaqueta de plomes, jaqueta impermeable. Amb totes les variacions possibles, és clar.
Pel que fa a samarretes recomanem les fines de llana merino, ja que no agafen olor i es poden portar molts dies seguits abans que clamin per un rentat, alhora que estan fetes amb un material més respectuós amb el medi ambient que les sintètiques. A partir d’aquí, una samarreta de màniga llarga amb un gramatge més alt o un polar fi, i tenir un altre més gruixut per al fred, etc.
Per a la majoria de treks una jaqueta de plomes us anirà molt bé, ja que pesa i ocupa poc en relació a la seva capacitat d’abric, però tampoc cal portar una pensada per pujar un 8000, encara que a partir de 4500 metres d’altura pot fer molt de fred, especialment quan es fa fosc.
És probable que plogui o nevi en algun moment durant el trek. Tenint en compte que sol haver-hi humitat i que estareu caminant us recomanem un “ponxo”, ja que també cobreix bé la motxilla i permet millor circulació d’aire. L’opció d’agafar un paraigua gran també és bona. Tant una cosa com l’altre ho trobareu bé de preu a Katmandú o Pokhara. Les fundes per pluja de les motxilles van bé, però deixen l’esquena de la motxilla sense protecció, pel que a vegades pot entrar aigua per allí. Són més útils per a la pols, especialment quan poseu la motxilla sobre un jeep o bus.
El calçat és l’element més important del trek i, de fet, moltes vegades el portem a l’equipatge de cabina per si la nostra motxilla es perd, ja que estrenar calçat en un trek de diversos dies no és una bona idea. Escolliu el que més s’adapti als vostres gustos i comoditat. No cal dur bota rígida, molts treks es poden fer perfectament amb unes esportives de muntanya. Dependrà del recorregut, època, i la vostra preferència. Un segon calçat lleuger per anar pel refugi us anirà bé i a més servirà de calçat d’emergència si teniu algun problema, i molta gent troba que unes xancletes són bastant útils.
Pel que fa als pantalons, els típics en els quals els camals es poden treure són bastant pràctics, però no imprescindibles. Uns pantalons més d’abric per a les etapes en alçada i/o uns pantalons impermeables també poden anar bé. Es poden portar malles sense problema (abans es considerava una mica “inadequat”). Són també un bon complement per etapes fredes o per utilitzar-les de “pijama”.
Us adjuntem una llista per tenir una referència. Elimineu o afegiu coses per a adequar-la al vostre gusto. Naturalment varia en funció de la vostra sensibilitat al fred o a la calor, a l’altitud màxima del vostre trek i a l’època de l’any en què el feu:
- motxilla “de dia”
- motxilla o bossa per als portadors
- samarreta/es de màniga curta
- samarreta/es de màniga llarga
- polar o similar
- jaqueta de plomes o similar
- jaqueta impermeable
- capelina, “ponxo” o paraigües
- pantalons fins, llargs/curts
- pantalons d’abric o sobre-pantalons
- malles (també són útils per a dormir)
- mitjons (compte amb les ampolles)
- roba interior confortable
- roba per a dormir (a vegades una muda)
- calçat per caminar
- calçat per al lodge y/o de recanvi
- xancletes
- bastons de senderisme
- paraneus (?)
- frontal o llanterna (piles)
- sac de dormir (us en podem llogar a Kathmandu o Pokhara si ho necessites)
- sac de dormir fi de seda o cotó
- tovallola (ideal que s’assequi ràpid)
- tovallola petita
- banyador
- farmaciola bàsica
- necesser i sabó dutxa
- cantimplora o recipient per aigua
- sistema de purificació d’aigua
- sabó per a rentar roba
- navalla
- ulleres de sol de protecció 3 o 4
- protector solar alt
- protector labial
- “buff” / foulard
- gorra i/o similar
- guants
- bateries de recanvi / powerbank
- carregadors
- petita regleta d’endolls
- kit de fil i agulla
- lectura
Una altra cosa que haureu d’afegir és una petita farmaciola, però no cal portar un hospital de campanya. Torçades, cops, sobrecàrrega muscular, mal de cap, refredat, diarrea, talls i esgarrinxades seran els problemes més habituals que ens podem trobar.
En qualsevol moment podem patir una infecció bacteriana del tipus que sigui. El problema és que durant un trek no tindrem gaires opcions de visitar un metge i estarem, en general, lluny de tot. Tenint en compte això, és recomanable portar un antibiòtic d’ampli espectre. Si el trek transcorre en un lloc realment remot millor que sigui una mica potent (hi ha alguns de presa única o de 3 dosis que són fàcils de portar). Si prendre un antibiòtic d’aquesta manera mai no seria recomanable en circumstàncies normals, sí que es justifica en una situació de semi aïllament durant dies per evitar una evolució que es podria agreujar.
Les medicines millor portar-les en pastilla que no pas en sobres per facilitar la presa en qualsevol circumstància.
- Paracetamol, ibuprofè o similars per al dolor
- Loperamida per a la diarrea
- Solució iodada o alcohol per desinfectar ferides
- Alguna gasa per netejar
- Algunes tiretes, esparadrap
- La vostra medicació habitual si en preneu alguna
- Solucions per a butllofes als peus (compeed)
- Antibiòtic d´ampli espectre
Si preneu algun tipus de medicació habitual important és millor portar-la a l’equipatge de mà per si es perd la maleta. Recordeu que per a algun tipus de medicació haureu de portar la prescripció mèdica.
L'equip humà
Als treks hi ha una sèrie d’equip humà que pot intervenir o no. De vegades hi ha una certa confusió sobre els seus rols. Us ho expliquem:
- Portadors: Carreguen sobre les seves esquenes el vostre equip voluminós. Solen ser locals, encara que algunes vegades els portem des de Kathmandu o Pokhara per si hi hagués problemes en trobar portadors disponibles o per treballar amb gent de més confiança. Normalment no parlen anglès, coneixen els camins, però no tenen coneixements de com tractar amb el client o què fer en cas de problemes. No permetem més de 20Kg per portador (10Kg per persona).
- Assistent de guia / Sherpa: Amb un nivell d’anglès elemental, ajuden a guia en el seu treball, en el nostre cas per a grups de més de 6/8 senderistes, controlant els components o avançant-se per reservar allotjament. Solen ser futurs guies i alguns també han estat portadors. Encara que se’ls denomini Sherpa, no tenen per què ser d’aquesta ètnia.
- “Guide-cum-porter” (Guia-portador): Per tal de reduir una mica el cost per als excursionistes que vagin sols. Conjunta guia i portador alhora, però no carregarà tant (~5Kg/7Kg) i el mateix excursionista haurà de carregar part del seu equip. Poden ser ajudants de guia que ja comencen a treballar com a guies, o guies ja assentats que acceptin la feina.
- Guia de muntanya / Sirdar: Tenen titulació específica i nivell d’anglès competent. Coneixen les situacions de risc i saben tractar amb el client alhora que dirigeixen la resta de l’equip. Hi ha molta diferència entre un bon guia i un “guia no tan bo”. Gran part del nostre treball com a agència és assegurar-nos de treballar amb els guies que entenen la nostra filosofia, que siguin professionals i en què puguem confiar plenament.
- Tour líder: Normalment només per a grups ja una mica grans. Moltes vegades parla el mateix idioma que els clients i la seva funció principal és coordinar i vetllar perquè tot es desenvolupi correctament i d’acord amb el que s’espera. És la persona que passa més temps amb el client..
Com a agència professional i responsable mai acceptem que els nostres clients realitzin un trek només amb portadors. Un guia de muntanya o un guia-portador són els nostres requisits mínims. Els guies sempre intenten vetllar per la seguretat i la bona atenció per al viatger. És important seguir el seu consell si es presenten situacions complicades.
Assegurança d'accident a muntanya
La muntanya és sempre imprevisible i més quan ens movem a gran altitud. No es tracta que hi hagi grans dificultats tècniques o perills, però una simple torçada de turmell o una ensopegada amb un mal aterratge poden obligar-nos a renunciar al nostre itinerari. També el mal d’altura si no és detectat a temps pot tenir conseqüències greus.
Al Nepal les distàncies són llargues i els treks se situen en zones remotes i aïllades, de manera que en la majoria treks un rescat per via terrestre pot ser llarg, penós i fins i tot pot fer perillar la vida del pacient si el problema és greu. És per aquest motiu que, en els treks de certa entitat, considerem obligatori que disposeu d’una assegurança que us cobreixi rescat en helicòpter a alta muntanya al Nepal.
Si sou d’una federació de muntanya normalment aquests ho cobreixen, però millor assegureu-vos d’aquest punt abans del viatge. En el cas de la FEEC/FEDME heu de tenir la modalitat “D”. També algunes companyies d’assegurances tenen pòlisses d’assistència mèdica per a viatgers a la qual es pot afegir un suplement que inclogui muntanyisme, trek, i altres activitats d’aventura, amb un preu final raonable. Us demanarem el número de pòlissa i contacte d’emergència de l’asseguradora.
Mal d'altura
El conegut com a “mal d’altura” és una de les preocupacions (mai ha de ser una obsessió) de tota persona que faci un trek per sobre dels 3500m o 4000m. Però amb una informació bàsica, estar una mica atent als símptomes i respectant les recomanacions, no ha de ser cap problema.
Molta gent que nota que li costa respirar creu que pateix mal d’altura. No. Que ens costi respirar a aquesta altitud és normal, ja que a l’aire hi ha menys oxigen.
En general les etapes dels treks estan pensades per anar guanyant altura de mica en mica. Hi ha zones on podríem avançar molt més en quant a hores de camí, però el que marca la durada d’una etapa és la variació en altura, i es considera com a valor de referència no dormir per sobre dels 400m o 500m de la nit anterior. La susceptibilitat és diferent per a cada persona i moment. La informació que donem aquí no és per evitar que pateixis mal d’altura, això de vegades no es pot evitar, però sí que hauria de servir perquè no tinguis cap contratemps greu.
Sense entrar en detalls científics, el mal d’altura es produeix pel vessament de fluids dins del nostre cos. Quan es produeix, però seguim ascendint arribarà a ser greu, produint un edema, generalment cerebral o pulmonar que, si no és tractat urgentment, acabarà provocant la mort.
Els primers símptomes típics són: mal de cap, nàusea, desgana i cansament. Com veieu poden no estar relacionats amb el mal d’altura, però si algú en té, ja ha d’estar alerta i sobretot alertar els seus companys. I això és important, ja que més endavant podem ser incapaços d’adonar-nos del nostre estat i fins i tot negar-ho, de manera que els nostres companys ens poden salvar la vida si estan avisats.
Si a l’etapa següent veiem que aquell malestar ha empitjorat, aleshores hem de parar. En principi, si ens quedem un dia n’hi haurà prou per aclimatar i podrem continuar. Però si ens trobem realment molt malament i sobretot si empitjorem, hem de baixar cap a una cota inferior. Ja veieu que en realitat és senzill. És per això que als treks és convenient tenir un dia de descans o la possibilitat d’ajuntar dues etapes en una en un cas de necessitat.
La situació començarà a ser greu quan els símptomes empitjorin, siguin persistents, si vomitem, etc.
Podem estar segurs que el mal d’altura és greu o molt greu si observem un d’aquests punts:
- Evident manca de coordinació, com ser incapaç de caminar en una línia recta imaginària.
- Que es mantingui una respiració accelerada, de profund cansament, després de 10 minuts d’estar en repòs (encara que un arribi esbufegant el lodge, si estem bé, la respiració es normalitza en menys temps).
En aquests casos cal baixar tan ràpidament com es pugui, sigui l’hora que sigui, ja que la persona pot estar a unes hores de caure inconscient.
No us obsessioneu. Només cal estar una mica atents amb vosaltres mateixos i els vostres companys.
Sangoneres
Els occidentals tenim certa obsessió amb el tema de les sangoneres i hi ha molts equívocs sobre això. Diguem que la sangonera és “l’enfant terrible”, però no passa de ser una molèstia. Les sangoneres no transmeten cap malaltia en si i no deixen res a dins si les traiem manualment, sent aquest un dels equívocs més estesos, però en fer una mica de ferida, que sol ser petita, aquesta sí que es pot infectar lleument, com qualsevol altra , o produir cert coïssor com una picada de mosquit normal.
Les sangoneres necessiten humitat. Són més freqüents a l’època de pluges, al juliol i a l’agost, amb molta diferència respecte d’altres èpoques, on és difícil trobar-les.
Hi ha diferents tipus i mides i solen trobar-se sobretot a terra entre la vegetació, en alguns tolls d’aigua, etc. En zones molt transitades no hi sol haver i a les poblacions tampoc n’hi ha gaires. Quan passem per un camí estret en una zona rural o forestal i freguem les plantes, és possible que ens enxampin, o al marge de les pistes o carreteres quan parem a fer una foto. La velocitat amb què caminem sol influir en la facilitat o dificultat amb què es poden adherir al nostre cos.
La majoria de vegades no serem conscients que n’hem tingut, ja que pugen, xuclen una mica de sang augmentant el seu volum, i es desprenen. Però com que tenen una saliva anticoagulant (i anestèsica) la sang segueix fluint, i això serà el que veurem o notarem, la taca de sang a la roba. En realitat, aquest és l’únic punt realment inconvenient de les sangoneres, ja que de vegades la sang segueix fluint fins i tot l’endemà… o més.
Les zones més freqüents seran els turmells i les cames i entren fàcilment a les botes, per la qual cosa és interessant controlar-les al lodge si hem tingut alguna sangonera durant la jornada.
Si les agafem infraganti, no cal patir, el més fàcil és treure-les passant el tall d’una navalla entre la pell i la sangonera, o amb l’ungla directament, i llestos. Apropar una flama també funciona. La sal i altres sistemes, com ara olis, etc. poden ser útils, però no imprescindibles. El repel·lent d’insectes fa que sigui més difícil que pugin, però no impossible, encara que és una precaució fàcil d’aplicar. Un truc que sembla curiós és agafar crema hidratant, barrejar-la amb sal abundant i aplicar-la a la pell. De vegades els locals porten un saquet de sal humit i l’apliquen perquè la sangonera es deixi anar.
Per l'esquerra
Tot i que Nepal és majoritàriament hinduista, a les zones de muntanya el budisme guanya força i això vol dir que cada dia ens trobarem amb moltes “estupes” (en tibetà chortens), manis (murs o monticles de pedres gravats amb mantres), galeries de molinets d’oració i altres elements religiosos del budisme.
Quan ens trobem un d’aquests monuments sempre cal tractar de passar per l’esquerra del monument, deixant-lo a la nostra dreta, com si estiguéssim fent la circumval·lació en el sentit de les agulles del rellotge.
Normalment veureu que hi ha caminet per fer-ho, però si no n’hi ha, tampoc cal escalar muntanyes per evitar passar per la dreta, no és tan greu. Com succeeix a tot arreu, veureu que hi ha nepalesos que tampoc ho respecten, i si alguna vegada us oblideu, sempre podeu dir que sou simpatitzants de la branca Bön, que els circumval·len el sentit contrari.
Impacte econòmic i ambiental
El turisme i, especialment, el turisme que atrauen els treks, és un dels motors econòmics més importants del Nepal. Ja ho hem comentat abans. Normalment no hi pensem, però amb el viatge al Nepal aportes un gran valor a l’economia, no només del país en general, sinó directament a la de moltes famílies. Per sort, l’economia al Nepal està força atomitzada, això implica que molta gent estarà relacionada amb el teu viatge de manera directa o indirecta. Com més diversificat sigui el teu consum al país, més distribuïda quedarà la riquesa que aportes. És fàcil entendre que si camines 5 dies menjant i allotjant-te en diferents lofges, molta més gent es beneficiarà de la teva visita que no si prens un jeep i fas aquests 5 dies en una jornada.
Molts de vosaltres teniu certa preocupació respecte als portadors. Això és genial i parla molt bé de vosaltres. Però un portador no és un esclau que carrega els trastos de “l’home blanc”. Un portador és un treballador que depèn d’aquesta activitat per assegurar-se el suport i el de la família. Depèn de nosaltres com a agència tractar-lo com a treballador i assegurar-nos que ho fa sota unes condicions dignes i rep un bon salari. Dependrà de tu, com a excursionista, també respectar-lo com una persona que treballa perquè gaudeixis millor de la teva experiència. No ens cansem de recordar que els portadors no són “supermans”, encara que ho semblin de vegades. Han de treballar durant unes jornades raonables.
Tingueu en compte que tots els treks transiten per zones rurals i especialment sensibles. En zones remotes i no gaire freqüentades, el trekking és una aportació molt beneficiosa en tots els sentits i el seu impacte ambiental no multiplica en excés el propi impacte dels habitants locals. L’aportació econòmica és un plus i una ajuda per a les famílies, però no sol ser la única font d’ingressos ni la principal.
A les zones freqüentades, on moltes famílies viuen exclusivament dels treks, la presència sobtada de milers d´excursionistes implica un impacte extra molt important. No ens hem d’obsessionar, però sí que caldria ser una mica vigilants amb la vostra empremta ambiental, de manera que deixem enrere. Imagina l’impacte d’un grup de 10 persones deixant una ampolla de cervesa buida cada dia… i multiplica-ho per milers d’excursionistes.
