Kirtipur és una ciutat medieval enfilada en un turó sobre Patan i Kathmandu, amb molt bones vistes sobre la vall i també de les muntanyes si el cel està clar. Al centre del casc antic hi ha una plaça amb diferents temples molt bonics, amb treballats detalls artístics i arquitectònics. Creuant unes portes arribareu a una altra gran plaça on destaca un antic palau mig abandonat, el templet de Narayan de color blanc i un gran “pokhari” (pou) i on potser pugueu degustar els “khajuri”, unes pastes fregides de forma romboide molt tradicionals antigament. Fa no tants anys era un dels pocs extres que podien gaudir els nens, i no tan nens, i avui dia no és fàcil trobar-les (a Bandipur també en fan). Passejar i perdre’s pels carrers del Kirtipur vell és sempre una experiència interessant.
Seguint el carrer cap al nord s’arriba a una de les velles portes de la vila, que encara conserva les antigues portalades de fusta, on, baixant les escales i creuant la carretereta, s’arriba al monestir budista de Karma Lekshey Ling, un dels monestirs budistes dels molts que acull la vall que, en aquest cas, acull una comunitat de monges. Cada dia a les 16h es realitza la “puja” en el temple, el recitat de sutres. No cal que us quedeu tota l’estona, però sí que és una experiència interessant. Deixeu-vos portar pel ritme monòton de les veus i els instruments.
Més a sud de Kirtipur, a banda i banda de la vall del riu Baghmanti, es troben algunes poblacions poc turístiques que poden ser interessants.
En la mateixa vessant occidental de Kirtipur, Chobhar es conegut pel petit congost on el riu Baghmati s’ha d’estrènyer per passar entre les parets de roca. La tradició diu que va ser tallat amb una espasa màgica per evacuar l’aigua del llac que hi havia on ara hi ha Kathmandu. Hi ha un pont penjant just per veure bé el congost. Però a nosaltres ens agrada més el temple de Jal Binayak, a l’altra banda de la carretera, on val la pena que us hi acosteu per fer una visita. No hi sol haver turistes i és un temple local interessant, amb la curiositat de les seves petites talles de fusta amb “posicions” explícites.
Seguint cap al sud trobarem Pharping, d’estil newar i lloc sagrat per al budisme, és un important centre de pelegrinatge que compta amb un elevat nombre de monestirs i escoles budistes.
Prop de Pharping es troba el temple de Dakshin-Kali, dedicat a la deessa Kali (la deessa negra) on es fa gran quantitat de sacrificis d’animals, normalment gallines i cabres, per tant no és un lloc gaire agradable. De fet hi ha actualment un moviment al Nepal que qüestiona la quantitat de sacrificis animals que es fan al país, especialment en llocs com Dakshin-Kali o Manacamana, i els seus simpatitzants se solen concentrar en aquests temples.
Ja la vessant oriental de la vall, Bungamati és una petita vila en que la seva plaça central, plena de petits temples, va quedar força devastada pel terratrèmol. Bungamati és un bon exemple de les petites poblacions que hi ha al voltant de Kathmandu, i és reconeguda pels seus artesans de talla de fusta, dels que hi ha molts tallers enfeinats treballant en les seves figures, algunes de les quals són realment espectaculars.
No lluny d’allà hi ha la petita població rural de Khokana envoltada de camps de conreu, un poblet ben senzill, amb algun temple newar i altres petits templets acolorits escampats arreu.
