Kirtipur és una ciutat medieval enfilada en un turó sobre Patan i Kathmandu amb molt bones vistes sobre la vall i també de l’Himàlaia si el cel està clar. Sempre és interessant passejar pel nucli antic, on trobarem una plaça on s’erigeix el temple de Bagh Bhairab, amb treballats detalls artístics i arquitectònics. Travessant unes portes s’accedeix a una altra gran plaça on destaca un antic palau mig abandonat, el templet de Narayan de color blanc i un gran Pokhari (pou). Potser podeu degustar els “khajuri”, unes pastes fregides de forma romboide molt tradicionals antigament. Fa no tants anys era una de les poques llaminadures que els nens podien gaudir, i no tan nens, i avui dia no és fàcil trobar-les.
Seguint el carrer cap al nord s’arriba a una de les velles portes de la vila, que encara conserva els antics portals de fusta. Baixant les escales i passant la petita carretera, s’arriba al monestir budista de Karma Lekshey Ling, un dels monestirs budistes d’estil tibetà dels molts que acull la vall, amb la particularitat que acull una comunitat de monges.
Si encara voleu explorar més, al costat oposat, al sud-est, hi ha la vella stupa de Chilancho.
El Monestir budista de Karma Lekshey Ling és un dels monestirs budistes dels molts que acull la vall, amb la particularitat que està integrat per una comunitat de monges. L’experiència d’allotjar-se en un monestir budista no ha de ser gens transcendental o mística, és simplement una bona manera d’entrar en contacte en un entorn senzill amb una part de la realitat del Nepal. Té un temple (Gompa) central envoltat de diferents dependències i amb l’edifici de la guest-house situat a la dreta del temple. Hi ha bones vistes sobre la ciutat de Kathmandu. Les habitacions són senzilles però suficients, amb bany privat. El menjar és senzill i plenament tradicional, és a dir que segurament serà Dal-bhat, el plat típic que mengen les famílies al Nepal dia sí i dia també: arròs blanc amb una sopeta de llenties com a salsa i verdures (el que aquí es diu “curry”).
Si no hi ha variacions, cada dia a les 16h es realitza la “puja” al temple, el recitat de mantres. No cal que us quedeu tot el temps, però sí que és una experiència interessant. Deixeu-vos portar pel ritme monòton de les veus i els instruments.
Just davant de l’entrada del monestir, creuant la carretera, hi ha una escalinata que us porta al vell Kirtipur, que encara conserva aquí les velles portes de fusta que es tancaven en arribar la nit.
En la mateixa vessant occidental de Kirtipur, Chobhar es conegut pel petit congost on el riu Baghmati s’ha d’estrènyer per passar entre les parets de roca. La tradició diu que va ser tallat amb una espasa màgica per evacuar l’aigua del llac que hi havia on ara hi ha Kathmandu. Hi ha un pont penjant just per veure bé el congost. Però a nosaltres ens agrada més el temple de Jal Binayak, a l’altra banda de la carretera, on val la pena que us hi acosteu per fer una visita. No hi sol haver turistes i és un temple local interessant, amb la curiositat de les seves petites talles de fusta amb “posicions” explícites.
Pharping, d’estil newar i lloc sagrat per al budisme, és un centre de pelegrinatge important que compta amb un elevat nombre de monestirs i escoles budistes que van guanyant terreny a les antigues tradicions hinduistes.
La cova Asura, també anomenada cova del Guru Rimpoche (Padmasambhava), és una de les moltes coves on aquesta importantíssima figura del budisme va meditar al llarg de la seva vida. Hi ha les empremtes de la seva estada, encara que cal posar-hi una mica d’imaginació. El Guru Rimpoche està considerat el principal difusor del budisme tibetà i responsable de milers de temples, coves, miracles, i fets sorprenents, impossibles d’abraçar en una sola vida, per tot el territori del budisme tibetà.al llarg del Tibet, Nepal, Bhutan i l’Índia.
El petit temple budista de Shree Vajrayogini. Està dedicat a la deessa del coneixement i la saviesa i també es coneguda com a Ugra Tara o, en tibetà, Dorjé Naljorma, una de les deïtats més potents que representa un Buda femení. Vajra (dorje) és el símbol del tro i el llamp per al budisme. La seva veneració és d’origen tàntric. Per accedir al temple pròpiament dit, que és força petit i estret, cal pujar unes petites escales de fusta.
Una mica apartat del nucli de la població trobem el temple hindú (i també budista) de Shesh Narayan. Com el seu nom indica, és un temple narayana, un dels quatre que hi ha a la vall i que estan situats d’acord amb els punts cardinals. Els temples narayana estan dedicats a una de les “representacions” de Vishnu, la deïtat que s’associa amb lo masculí i amb la creació i la deïtat suprema. En el seu recinte hi ha varis temples i estanys amb peixos.
El monestir de Neydo Tashi Choeling és un gran monestir de construcció recent que acull ben bé un parell de centenars de monjos. Està centrat en la pràctica i l’ensenyament de la tradició Neydo Kagyu i cada dia s’hi fan oracions de diferent tipus a diferents hores. El monestir té l’estàtua del Buda Amitabha més gran del Nepal, flanquejada per estàtues d’Avaloketesvara (Buda de la compassió) i Vajrapani (protector i titular dels ensenyaments sagrats).
A prop de Pharping hi ha el temple hinduista de Dakshin-Kali, dedicat a la deessa Kali. Kali vol dir negra, de la mort i del temps. Avatar de Durga i consort de Xiva, Kali encarna la destrucció necessària i inevitable per donar pas a la regeneració.
S’hi pot anar caminant des del centre de Pharping i, després de passejar per una avinguda plena de botigues d’ofrenes, s’arriba al riu on hi ha el temple i els ghats, ja que també es fan crematoris funeraris. Però Dakshin-Kali és conegut sobretot per la pràctica de sacrificis d’animals, normalment gallines i cabres, per tant, pot no ser un lloc gaire agradable. De fet, hi ha actualment un moviment al Nepal que qüestiona la quantitat de sacrificis animals que es fan al país i especialment en llocs com Dakshin-Kali o Manacamana, i els simpatitzants dels quals se solen concentrar en aquests temples per fer visibles les seves protestes.
Bungamati és un bon exemple de les petites poblacions que hi ha al voltant de Kathmandu, i és reconeguda pels seus treballs en talla de fusta, dels quals hi ha molts tallers on veure els seus atrafegats artesans treballant en figures i relleus, normalment de temàtica religiosa, alguns dels quals són realment espectaculars.
Desafortunadament, Bungamati va ser una de les viles que va patir grans desperfectes durant el terratrèmol del 2015. La seva plaça central, plena de petits temples, va quedar força devastada.
Khokana és una petita població rural amb algun temple, com l’estupa newar de Rudrayani, i altres petits templets acolorits escampats per tot arreu. Envoltada de camps de cultiu, és un bon lloc per observar despreocupadament les feines agrícoles dels seus habitants. Hi ha vells molins d’oli, especialment dedicats a obtenir oli de mostassa.
