Kathmandu és la capital del país i la ciutat més gran, és una ciutat una mica caòtica, però plena de vida. Es troba situada en una cubeta envoltada de muntanyes a uns 1400m d’altitud. Combina zones d’edificis de pisos amb barris de cases baixes o unifamiliars, amb algunes grans avingudes sempre plenes de trànsit i una xarxa de carrers i carrerons que segueixen un patró incert, amb àrees més arreglades i altres força deixades. Fora del “Ring Road”, que és com un cinturó que rodeja Kathmandu i Patan, la ciutat continua de forma irregular, amb barris de cases baixes barrejats amb horts i camps de conreu que encara aguanten l’embat de la ciutat.
Els llocs destacats de Kathmandu no són difícils de visitar i els desplaçaments es poden fer en taxi amb relativa facilitat.
Thamel és el barri que concentra els serveis turístics de Kathmandu i on tothom tard o d’hora hi va a parar. Està ple de restaurants, allotjaments, cafès i botigues de tota mena. És un barri petit, per fer a peu badant aquí i allà, i de fet han prohibit el trànsit de vehicles (no els turístics) pel que ara és més tranquil. És un barri on és imprescindible passejar i explorar la seva infinitat de racons interessants que trobareu a cada pas.
Si voleu un lloc ben tranquil i curiós, podeu acostar-vos al “Garden of Dreams”, un petit jardí d’estil neoclàssic (es paga entrada) a prop del límit de Thamel per Tridevi Marg, podeu estirar-vos a la gespa o prendre alguna cosa en algun dels seus dos restaurants.
Bouddhanath o Bouddha, com també es coneix i que dóna nom al barri, és la gran estupa iconogràfica de la ciutat que haureu vist en moltes fotografies. Està situada dins d’una gran plaça plena de vida, amb devots pregant i rodejant-la en el sentit de les agulles de rellotge, turistes arreu, gossos, coloms,… Hi ha alguns restaurants i cafès amb terrasses als pisos superiors amb bones vistes sobre la plaça i l’estupa, que també es poden veure des del temple de Guru Lhakhang. Però Bouddha és molt més que la seva estupa, és el barri que acull gran part dels refugiats tibetans a Kathmandu. i els seus carrerons estan sempre plens de gent amunt i avall, botigues diverses, monestirs budistes i temples que es poden visitar lliurement. Bouddha té una atmosfera especial durant la nit.
De Bouddha a Pashupatinath s’hi pot anar caminant en un passeig d’uns 40 minuts per carrerons on no trobareu gaires turistes. És força interessant, ja que és un Kathmandu poc turístic. Hi ha diferents itineraris possibles, però finalment arribareu al riu, on hi ha algun temple i “ghats, que creuareu per accedir a Pashupatinath. Hi ha un accés, com una mica la porta del darrera, on hi ha alguns temples força deixats i unes escalinates ens portaran dalt d’un turó ple de templets de tota mena, on s’instal·len alguns “sadus” i astròlegs, per baixar després cap a la part principal de Pashupatinath.
(Naturalment també es pot fer l’itinerari a l’inrevés)
Pashupatinath és el temple hindú més sagrat i important de Nepal, amb un temple principal on no està permesa l’entrada als no hindús, i és el lloc més escollit per celebrar els ritus funeraris en els seus “ghats”, els crematoris dels difunts, situats sobre el sagrat i contaminat riu Baghmati. Cal tenir present que és un espai sagrat, on s’estan celebrant funerals, pel que cal ser discrets i respectuosos, mantenint les distàncies. Potser la millor hora per anar-hi és aviat al matí o just a final de la tarda, veureu el Pashupatinath més real, quan els grans grups de turistes no han arribat o ja l’han abandonat. A l’exterior hi ha força botiguetes amb ofrenes, flors, i altres productes relacionats amb el culte.
Swayambhunath, enfilat sobre un turó, és un conjunt de temples hindús i budistes i té com a centre la segona gran estupa de la ciutat. També es conegut com el temple dels micos, per raons òbvies. Ofereix interessants vistes sobre la ciutat, sobretot al vespre o al matí i també és bastant més que la seva estupa. Tot el recinte té racons interessants, i només el seu accés oriental per les pendents escales que donen a Swayambhu Marg ja val la pena. L’àrea s’estén cap a l’Amideva Park a la part occidental, ja tocant al Ring Road on hi ha l’aparcament per als autobusos i on hi ha tres figures de Buda gegants. Hi ha algun establiment per menjar, així com també a Swayambhu Marg.
S’hi pot anar a peu des de Thamel en un passeig d’uns 45 minuts per el Kathmandu més “real” i creuant el riu.
La Plaça Durbar de Kathmandu no és només una plaça, és un petit barri al sud de Thamel. Aglutina el que eren els palaus i recintes administratius del regne, barrejats amb cases de veïns, oficines, botigues i restaurants. Al ser com un petit barri té diferents accessos on hi ha les finestretes per agafar les entrades. Tot i que va patir amb el terratrèmol no deixa de ser una visita interessant, amb edificis força diversos, en un dels quals hi viu la Kumari Devi més coneguda de Nepal. La Kumari és una deessa viva encarnada en una nena des dels quatre anys fins que entra a la pubertat. Tot i que hi ha altres Kumaris a la vall de Nepal, la de la Plaça Durbar de Kathmandu és la més important ja que antigament els reis rebien la seva benedicció i actualment ho fa el president de la república. Només apareixen en públic unes sis vegades a l’any o quan esporàdicament treuen el cap avorrides per alguna finestra.
Aquests són els punts destacats de Kathmandu, però naturalment hi ha molts altres espais interessants, i naturalment també, des de Kathmandu és fàcil arribar i visitar Patan o Bhaktapur, tot i que sempre recomanem aprofitar per dormir allí, com també fer alguna ruta en vehicle per la zona de Bungamati i Kirtipur, Nagarkot, Dhulikhel i Namo Buddha, etc. o fins i tot fer alguna ruta de senderisme o algun petit trek a prop.
