Cims altíssims permanentment blancs; temples grans, mitjans, petits i diminuts; carreteres impossibles; petits pobles i granges enfilats arreu per les muntanyes; oracions escampades pel vent, boscos frondosos fins als quatre mil metres d’altitud; estels volant a la recerca dels cels … o entortolligats entre els cables; monjos tibetans de granat i safrà; rius d’aigua color llet; … però sobretot, somriures i mirades entre franques i tímides.
Des del cim de la tercera muntanya més alta del món, el Kanchendzonga de 8586m d’altitud, fins els cabalosos rius al fons de profundes valls. Des de paisatges alpins plens de flors i prats entre muntanyes feréstegues, a densos boscos subtropicals. Tot això embolicat en un intens verd i on les boires matinals creen decorats espectaculars entre els seus més de 200 monestirs budistes d’estil tibetà. Això és Sikkim, el primer estat orgànic del món.
Bhutan, Druk-yul, és la terra del “Drac del Tro”, l’emblema de la seva bandera, i els Druk-pa són els seus habitants. Va ser un dels països més aïllats del món fins que es va permetre l’entrada del turisme a la dècada dels 70, però encara hi ha zones del país restringides. Aquest fet ha preservat les seves tradicions i la seva cultura de la influència occidental, alhora que s’ha convertit en el principal pol d’atracció per als turistes.
El Tibet sempre ha omplert la nostra ment amb imatges de monjos budistes recitant mantres, caravanes de iacs per terres gelades, banderoles d’oració onejant al vent, amplis horitzons escombrats pel vent i els alts cims de l’Himàlaia de rerefons. El Tibet és un immens territori situat en un dels llocs més durs per viure de la terra.
