Bhaktapur és una població newar preciosa i molt tranquil·la que es pot visitar relaxadament. Està plena d’espais interessants i no sol estar massificada per turistes, però tot i això, és a primera hora del matí o al vespre quan té una atmosfera més especial, ja que els grups no s’hi queden a dormir, cosa que recomanem. La tradició newar és molt forta aquí, ple que no és estrany topar-se amb algun petit esdeveniment de caràcter religiós que normalment són a l’alba o a última hora del dia.
Va ser ciutat real i és la més ben conservada de totes elles, amb els seus temples, palaus, la porta daurada, … Tot ella Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i el recinte monumental és de pagament, pel que cal portar l’entrada sempre a sobre. Però Bahktapur no és només un conjunt monumental impressionant, és també un poble normal, on la gent hi viu i hi treballa. Hi ha poc trànsit, pel que és un lloc únic i ideal per passejar sense preocupacions. És un bon lloc per comprar petits detalls de ceràmica, ja que tota la zona és famosa pels seus treballs de terrisseria i que veureu especialment en una de les seves places on hi ha terrissa assecant-se escampada arreu i forns artesanals per coure. Més enllà del recinte monumental també hi ha espais interessants i sense turistes, com pot ser el Hanuman Ghat al riu, horts on els vilatans hi treballen, algun “pokhari” (grans pous oberts o basses), i en definitiva, la vida més “real” d’una població de Nepal.
Si us agrada el iogurt, no podeu deixar de provar el “jo-jo-dau” (o King Kurd). El iogurt de tota la zona de Bhaktapur és famós, molt bo i segur de menjar. Trobareu petits establiments més enllà de l’accés principal, on se serveix en terrines de ceràmica, ja sigui individuals o de fins a 1Kg. Us hi tornareu addictes.
Bhaktapur està prop de Kathmandu i s’hi arriba per carretera en un trajecte que hauria de ser d’uns 45 minuts des de Thamel, però que pot allargar-se força si el trànsit és col·lapsa, cosa que no és estrany que passi.
